Lluna nova

T'he vist plorar adormida, en silenci.
He vist com la calma es trencava... pel so d'aquesta llàgrima sobre una llosa d'aigua.
I he vist com mil pètals de lluna hi ballaven al compàs d'un sospir. Una dansa de reflexes de plata juganers, als que el temps va tornant lents.
I he vist els petits fragments morir un a un, arraulint-se entre ells en un nou reflex de lluna.

Fada de cor trencat, acaricia aquestes aigües amb càlides brises i primaveres vermelles! Torna-hi el reflex del sol i deixa que els nens s'hi capbussin. Destapa el nus perquè el riu corri viu. Pinta altre vegada preciosos paisatges de cascades amb arcs de Sant Martí.

Àngel desterrat, destrueix la solitud i no en guardis el record. Omple la llosa de riures i converses. De mirades agradables. De sorolls de brindis, de xiuxiuejos tendres.
Banya amb un sol daurat, calent, tot allò fred i silenciós.

Llosa negre, mirall dels meus ulls, mor i emporta't el teu encant amb tu. No hi arrosseguis mai més ningú amb la dolçor de les teves drogues. Nit plàcida d'estels i lluna plena, no tornaràs a arrencar cap llàgrima ni sospir.


17/12/05