LLuita pel que estimes

Aquest és un relat més, sé que no és el millor, tant sol serà un més entre la multitud. Un escrit, que no m’atreveixo a dir en paraules.
Tot va començar amb els cels, rara manera de sentir que estimes a una persona no? Doncs així s’inicia la meva història, més que una història una lluita. D’aquesta lluita, ja fa tres mesos que batallo dia i nit.
Molts direu, tres mesos no es re, però pugnar sense obtindre res a canvi, sol desitjar que algun dia, aquesta persona que t’estimes et vulgui ja és suficient. Durant aquest temps, ha passat moltes coses, he dit coses que no tenia que dir, he callat coses que volia dir, inclús he sigut molt feixuga, però sol perquè m’importa tant, que tinc por de perdre’l.
Durant aquest temps, he intentat oblidar-lo, perquè pensava que era el millor, però llavors, vaig escoltar una cançó, una cançó que m’ha ajudat moltissim, ‘som guerrers – porta’, em va fer tornar ha tenir esperança.
Encara ara, no l’he aconseguit però l’esperança no la perdre mai, continuaré intentant-ho fins que ja no em quedin forces, perquè encara que haguí patit moltes ratllades, aquestos dies he vist que val la pena lluita pel que estimes. Sé que aquest camí no serà fàcil i que potser ningú ho valorarà tot el que intento fer, però no m’importa, molts em diuen, que és massa gran, altres que esta massa distant, però jo no crec amb aquests obstacles, sol crec que aquesta és la història de una noia, que estima a un noi, però sol la veu com una amiga.
Qui sap que pot passar en un futur? Les persones canvien, el temps decidirà..