llaunes enfilades

Un relat de: teresa serramià i samsó




El meu perquè i jo ens despertem alhora,
i alçant el peu, arrosseguem, lligats
com llaunes enfilades, el quan, l'on, el fins quan
fets un embull; dins l'embolic, em mira
i no em coneix, el meu mirall
cara de pòquer

guixat d'interrogants.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer