L'inhibidor de freqüències

Dissortadament aquest estri del que poca gent n'havia sentit parlar mai, s'ha convertit en un lloc comú en els darrers dies d'aquest mes de juny del 2.007; la raó ? , la mort en terres del Líban de sis persones joves que s'havien cregut els anuncis del Ministeri de Defensa del Regne d'Espanya, on surten uns/unes soldats esvelts/es que sense despentinar-se salven a la humanitat i reben de tothom reconeixement i estimació.

La funció dels inhibidors és coneguda i aplicada d'antic en molts processos químics i metal·lúrgics fins en l'activitat industrial ; bàsicament consisteix en deturar i/o retardar reaccions com : les polimeritzacions, les autooxidacions , la corrosió ,......en aquest àmbit el funcionament dels inhibidors dona sempre el resultat previst. La ciència i la tècnica , no han trobat la mateixa resposta quan han desenvolupat inhibidors que treballen en accions susceptibles de patir modificacions relacionades amb alteracions climàtiques; la radiació solar i/o la seva absència; el vent i/o la seva absència; la pluja i eventualment les descarregues elèctriques i/o la seva absència; la humitat ambiental i/o la seva absència; la pols en suspensió i/o la seva absència; la boira i/o la seva absència, i amic lector infinitat d'altres possibles efectes naturals i/o la combinació de més d'un.

L'inefable Mariano, campió exaequo amb en Zapatero, d'explicar mitges veritats o directament grans mentides a la ciutadania, ens vol fer creure que les morts d'aquests sis joves al Líban està relacionada amb el fet que els vehicles, ¿ blindats ?, no duien instal·lat cap aparell inhibidor de freqüències radio-elèctriques. Segons les seves afirmacions, no va ser la carrega explosiva que va destruir el vehicle - teòricament blindat- la causa de la mort, sinó l'absència d'aquest estri de dubtosa utilitat en masses ocasions que anomenen inhibidor. L'Aznar es va salvar d'un atemptat perquè el seu vehicle oficial estava blindat de manera adequada; la pregunta sembla obvia : els vehicles anomenats blindats de l'exercit espanyol, quina potència d'impacte real suporten ?. Potser fora més intel·ligent augmentar la qualitat dels blindatges que dotar-los de més tecnologia complexa, que acostuma a fallar quan fa més falta. Una comparació entre els equipaments dels soldats de diferents països fora aclaridora, oi ?. Esperem poder-ho veure algun dia; abans de que es facin públiques les balances fiscals de les diferents comunitats autonòmiques, si fos possible.

Quan els alemanys varen envair Rússia, a l'anomenada II Guerra Mundial, tenien al seu favor tota la tecnologia; els russos sense capacitat de resposta al foc dels blindats, varen desenvolupar un arma temible: els gossos bomba, entrenaven tota mena de gossos, perquè s'ajaguessin sota blindats simulats portant lligada al cos una bomba de contacte, els animals rebien - sempre - en acabar l'exercici d'entrenament un regal; l'única excepció era està clar, quan l'acció es duia a terme sota un blindat real, on l'explosió de la bomba de contacte produïa alhora que la mort del gos, la destrucció del vehicle sense cap protecció en la part inferior. Ja sento al Mariano de l'època , recriminant al Führer perquè els alemanys no duien inhibidors de gossos. En moltes ocasions la sola presencia de gossos, - sense cap bomba lligada al cos - deturava i/o feia retrocedir les tropes alemanyes.

La causa de la mort dels sis joves al Liban , s'ha de relacionar clarament amb el fet que les tropes espanyoles - tot i l'empara internacional de l'acció militar - estant ocupant un sòl que la gent del país és sent seu; es troben al mig d'un conflicte armat, i dissortadament, tant a la guerra com a l'amor, tot s'hi val; i com ja ens recorda la saviesa, les armes de foc les carrega el diable. En aquest cas, la personificació de l'àngel caigut la varen recollir els fotògrafs. Aznar, Bush i Blair.

Esperem que la tècnica pugui millorar els inhibidors fins a l'extrem que permeti foragitar de la vida pública, als mentiders, als corruptes, als ineptes,....... l'esperança amic lector és la darrera cosa que s'ha de perdre, oi ?

© Antonio Mora Vergés