L'home proposa, i Déu .....

L'home proposa, i Déu .....

Contemplo des de la finestra el dia assolellat que ens regala aquest dissabte 21 d'abril; havíem fet plans amb el Feliu, el Tomás, i el Santiago d'anar fins a Granera, ens faltaven encara algunes masies, i en el meu cas concret, tinc el neguit de comprovar si la malaltia que ha matat alguns arbres, roures i alzines, al terme de Castellcir, Moià, L'Estany i Santa Maria d'Oló, s'exten com un càncer per aquest altiplà.

Tot quedarà ajornat : llevat del Santiago, la resta per qüestions de salut, pròpies i/o familiars, no podem disposar d'aquest meravellós mati de dissabte, per fer allò que més ens plau, caminar per les terres properes del Moianes, Alt Vallès, Valls del Montcau, i fins on ens permet allunyar-nos la nostra disponibilitat horària, entre les 8,00 i les 14,00 hores.

En el meu cas concret, he passat tota la setmana treballant, malgrat patir un episodi de gota, certament he intentat caminar el menys possible, he pres antiinflamatoris, he begut aigua, però no he aturat la meva activitat substancialment. Som una Nació, d'això no n'hi ha dubte, tenim l'estranya percepció que sense la nostra aportació el món s'aturaria.

Recordo - com si fos ara - que en ocasió d'un episodi similar, vaig anar d'urgències al Centre d'Atenció de la meva població, hi havia un metge jove, sense cap experiència , i convençut alhora de ser el millor en la seva feina, tant com que la resta de persones érem en el millor dels casos uns ximplets. Vaig entrar somrient , tot evitant moure l'articulació afectada ; sense moure's de la cadira, em va preguntar : que li passa ?, la meva contesta, tinc un atac de gota i venia per què , m'administressin un antiinflamatori per via intramuscular; va ser contestada amb una exclamació quasi insultant , si tingues un atac de gota no faria aquesta cara !. Em vaig permetre fer-li una pregunta senzilla: vostè ha patit mai un atac de gota ?, va contestar que no; m'ho havia posat tant senzill !. Doncs com sap quina cara s'ha de posar quan se'n pateix un ?. Finalment es va aixecar de la seva cadira, i desprès de descalçar-me va explorar el meu peu, certament hi havia inflamació, i aleshores tot van ser consells atents: desprès de posar-li la injecció, vagi a casa seva, col·loqui la cama damunt d'un coixí, descansi, begui molta aigua, i cada 7 hores prengui's un comprimit d‘aquest medicament que li recepto; li vaig demanar que enlloc d'aquell que proposava em receptes Inacid, ja que sembla tenir una acció més directa sobre aquesta mena de lesions. Li vaig donar les gràcies i com havia de fer - aleshores era Regidor de l'Ajuntament de la meva Vila - a les 21,00 hores m'incorporava a la sessió Plenària com la resta de companys/es.

Avui, el component obligatori estava justament en atendre obligacions familiars, i/o en el meu cas, en donar descans al meu aparell locomotor. Esperem tots plegats tenir ocasions en les properes setmanes de continuar amb la nostra dèria innocent; sortir a caminar per les terres properes del Moianes, Alt Vallès, Valls del Montcau, i fins on ens permet allunyar-nos la nostra disponibilitat horària, entre les 8,00 i les 14,00 hores.

Un prec als lectors, l'ànsia per la malaltia dels arbres, pot tenir resposta ben aviat, si en sabeu alguna cosa, sou pregats d'adreçar la vostra informació a amora@moianes.net

Per endavant, gràcies.

© Antonio Mora Vergés