L'home gris

L'home gris

Era un funcionari corrupte, un més en un univers de corrupció. Al començament ultra la sensació de fer una acció innoble, tenia cura en evitar que les seves accions il·legals fossin percebudes per altres persones que la víctima, ben aviat però es va adonar que tothom ho feia, i fins s'establien competicions entre funcionaris.

També amb el temps va oblidar que els seus guanys creixents, deixaven una correlació de perjudicis i perjudicats, que en masses ocasions no podien refer-se ja del seu espoli. Ell però vivia en un núvol; s'havia casat amb una companya de feina, i entre els ingressos de l'administració i els que sostreien dels administrats - amb el vist i plau, si més no tàcit - de les Autoritats superiors, ben aviat varen poder estrenar una casa a la part alta de Barcelona, i gaudir d'un xalet a la Costa Brava.

Tot semblava posar-se al seu favor; el van ascendir a Cap d'un grup quan feia només dos anys que treballava a Hisenda, i era responsable d'una Administració acabats de complir el trenta anys.

El país, les classes treballadores principalment, començaven a patir els efectes d'aquest sistema corrupte que malgrat reconèixer, que la pobresa severa anava creixent exponencialment, 5% de la població, 10 %, º15 % i ultrapassant ja el 20% l'any 2.007; els polítics en la campanya electoral de les eleccions municipals, parlaven de NOVES IDEES, ens demanaven que els UTILITZESSIM , insistien en el seu COMPROMIS; uns i altres, funcionaris i polítics corruptes, no volien veure la importància creixent de la delinqüència organitzada, que portava a una devaluació constant del preu de la vida humana. L'any 2.007 a Catalunya, desfer-se d'algú costava per terme mig menys de 300 €; només l'ús d'escortes i/o sistemes de seguretat activa i passiva, podien fer pujar el preu; en cas però, llevat de líders molt qualificats i/o mediàtics , arribava a superar els 1.000 €.

L'home gris, com la majoria dels seus companys, s'havia especialitzat en extorquir a treballadors en actiu, jubilats, pensionistes, persones amb alguna mancança física i/o psíquica, i continuava augmentant el seu patrimoni personal i familiar. Ni per un moment se li va passar pel cap la possibilitat que algun d'aquells desgraciats, esmerces els seus darrers recursos en contractar els serveis d'un eliminador de problemes - amb aquests nom eufemistic s'anunciaven als mitjans de comunicació els lobyy's criminals -. En aquesta apreciació calia donar-li la raó; aquest tradicionalment és un país d'individualistes; però de la mateixa manera, que els botxins - en aquest cas, els funcionaris, s'havien associat tàcitament en la corrupció - , també les víctimes van acabar per buscar solucions tots plegats.

La campanya de la Renda havia estat molt "rendible " per al nostre home gris, que estrenava a primers de juliol, un petit iot que era l'enveja dels seus veïns de la Costa Brava. L'home sortia cada dia a navegar, i ben aviat va adquirir fama d'expert mariner.

A principis de setembre, quan tothom començava a preparar el retorn a la Ciutat, va convidar uns quants amics - tots ells funcionaris a les seves ordres - a fer, el que va qualificar com el "darrer viatge " de l'estiu.

Tothom va trobar molt estrany que el iot esclates dins del mar, l'home gris a banda d'un cert grau d'experiència, no esmerçava recursos en el manteniment del vaixell i dels seus elements mecànics; que únicament poguessin recuperar bocins de menys d'un centímetre també va cridar l'atenció d'alguns experts.

L'informe tècnic però era clar, possiblement per un error humà, s'havien deixat obertes alhora, les aixetes del gas butà i la porta d'accés al motor del iot, i al mateix temps l'interior del iot estava tancat de forma hermètica. Sembla que tothom estava dalt a la coberta.

La comissió d'afectats va pagar únicament els 300 € per l'home gris, tot i que la torna de corruptes havia estat generosa. Finalment un dels perjudicats, va tenir el detall de donar-li 100 € de propina a l'eliminador de problemes.

Els preus de la vida humana, continuen baixant !

© Antonio Mora Vergés