L'home confús i l'home retrobat

*

L'HOME CONFÚS

Es sotjava atentament
divagant en l'ombra,
coixejant d'esma,
empentant l'humor.

L'hora del seny
l'havia induït
a no creure,
a desesperar
en l'oblit que matava
cada passa del seu temps.

Més enllà del vent
esperava un món
que no comprenia.



L'HOME RETROBAT

El caminar desorientat
resultaria fins i tot reconfortant,
com la plena mirada
d'uns ulls, una cara, una vida.

Sentint la pressió del temps,
trescaria pels seus carrers
en creuaria les avingudes;
tot sabent que el desgavell,
si bé ineludible,
no era més que un petit,
caòtic,
drama quotidià.