Cercador
L'EXCURSIÓ SANGRIENTA
Un relat de: etejo- Compartir:
L’EXCURSIÓ
Eren les nou del matí quan el bus va venir a buscar-nos a l’institut . Estàvem molt contents ja que ens anàvem d'excursió. Anàvem a un refugi que estava justament als Pirineus .El refugi estava situat en unes muntanyes. Vam estar caminant durant tres hores fins arribar allà i ens hi vam instal•lar. Després, com que era estiu i el refugi era a prop d’un riu, ens hi vam banyar
Duran la tarda, vam fer una petita excursió i després vam fer unes activitats sobre el que havíem vist.
Al vespre, vam sopar i els monitors ens van explicar una història de por.
-El què us explicarem és una llegenda, va dir un dels monitors.
-Fa molts anys, en aquest mateix refugi, va venir una colla de nens amb els seus professors a passar unes quantes nits. Quan es va fer fosc uns dels alumnes va proposar als professors un joc: amagar-se per tot el bosc, excepte a la part del riu, i els professors que els hagin de trobar, va dir l’altre monitor.
El monitor va voler continuar la història però un dels professors va proposar a tots els seus alumnes si volien jugar a aquest joc. Els alumnes, evidentment, van respondre que si. Els professors els hi van dir que tampoc es podia anar a la part del riu, no fos cas que caiguessin.
Els alumnes més entremaliats de la classe no en van fer cas i van baixar a la zona del riu. Al cap de dos hores el joc va acabar i tots el alumnes, excepte els que van anar al riu, van tornar al refugi. Els professors van notar la seva absència i de seguida van demanar ajuda als altres alumnes i als monitors. Tres dels alumnes van baixar a la zona del riu. Un dels alumnes va trepitjar trossos de vidre tacats de sang. Els altres dos es van adonar que hi havia trossos de carn escampats pel terra. Els tres alumnes espantats es van ajuntar i de cop i volta van rebre un cop al cap i van caure desmallats al terra.
L’endemà al matí es van aixecar a una casa feta pols i al fondo van poder observar els quatre nens de la llegenda els quals van baixar al riu. Estaven tots penjats amb una corda i estaven morts. Els alumnes vius es van preguntar qui va ser l’assassí.
De cop i volta es va obrir la porta i va aparèixer una persona coneguda que ens mirava amb cara de psicòpata. Aquesta persona era un dels monitors.
Eren les nou del matí quan el bus va venir a buscar-nos a l’institut . Estàvem molt contents ja que ens anàvem d'excursió. Anàvem a un refugi que estava justament als Pirineus .El refugi estava situat en unes muntanyes. Vam estar caminant durant tres hores fins arribar allà i ens hi vam instal•lar. Després, com que era estiu i el refugi era a prop d’un riu, ens hi vam banyar
Duran la tarda, vam fer una petita excursió i després vam fer unes activitats sobre el que havíem vist.
Al vespre, vam sopar i els monitors ens van explicar una història de por.
-El què us explicarem és una llegenda, va dir un dels monitors.
-Fa molts anys, en aquest mateix refugi, va venir una colla de nens amb els seus professors a passar unes quantes nits. Quan es va fer fosc uns dels alumnes va proposar als professors un joc: amagar-se per tot el bosc, excepte a la part del riu, i els professors que els hagin de trobar, va dir l’altre monitor.
El monitor va voler continuar la història però un dels professors va proposar a tots els seus alumnes si volien jugar a aquest joc. Els alumnes, evidentment, van respondre que si. Els professors els hi van dir que tampoc es podia anar a la part del riu, no fos cas que caiguessin.
Els alumnes més entremaliats de la classe no en van fer cas i van baixar a la zona del riu. Al cap de dos hores el joc va acabar i tots el alumnes, excepte els que van anar al riu, van tornar al refugi. Els professors van notar la seva absència i de seguida van demanar ajuda als altres alumnes i als monitors. Tres dels alumnes van baixar a la zona del riu. Un dels alumnes va trepitjar trossos de vidre tacats de sang. Els altres dos es van adonar que hi havia trossos de carn escampats pel terra. Els tres alumnes espantats es van ajuntar i de cop i volta van rebre un cop al cap i van caure desmallats al terra.
L’endemà al matí es van aixecar a una casa feta pols i al fondo van poder observar els quatre nens de la llegenda els quals van baixar al riu. Estaven tots penjats amb una corda i estaven morts. Els alumnes vius es van preguntar qui va ser l’assassí.
De cop i volta es va obrir la porta i va aparèixer una persona coneguda que ens mirava amb cara de psicòpata. Aquesta persona era un dels monitors.