L'espera

Avui és un dia d'octubre xafogós.

Acalorada vinc,
perquè porto molta estona caminant.
Entro sola en una granja-cafeteria,
m'assec en una de les taules que hi ha dues cadires
(quan podia haver-me sentat a la barra com la majoria dels que van sols ho fan...)

Sento la música de la ràdio de fons,
demano un Nestea de llimona amb gel
per fer passar la xafogor i la set

Observo a la camarera mentre...
faig un glop i,
ella frega els vidres de la vitrina de les pastes dolçes.

A la vitrina hi trobem:
croissants petits i grans de xocolata,
croissants petits i grans normals,
ensaïmades grans,
entrepans de pernil, de llonganissa, de formatge...

mm...

Observo i miro,
no estic acostumada a anar sola a fer el got,
sinó que sempre he anat acompanyada d'algú.
Algú com una amiga,
o la meva germana,
o el meu xicot,...

Miro el rellotge,
tic-tac, tic-tac...
uff!! encara falta mitja hora.
Avui començo una feina nova,
però és una substitució,
llàstima!!

L'he agafat per tenir experiència
en el currículum vitae.
No sé quin posat fer,
sembla que la gent em miri,
pel sol fet d'anar sola.
Quin mal hi ha?

Agafo el mòbil per dissimular,
fent veure que el necessito.
Miro la carpeta on porto el currículum...
el llegeixo per fer algo.
Què més puc fer?

Agafo un boli del "bolso" i,
faig servir un paper de publicitat
per matar l'espera fent aquest escrit.

Torno a observar el meu voltant i,
... No sé que fer,
no sé a on mirar,
ni amb qui parlar,
no conec a ningú dels que m'envolten.

Torno a mirar el rellotge,
ja és l'hora.
Vaig a pagar el Nestea,
em costa un euro i vint cèntims,
ho dono just.

Em retiro,
me'n vaig a treballar.
S'ha acabat l'espera.
L'angoixosa espera!!
Després de l'espera,
almenys espero tenir un bon dia.