L’ESGLÉSIA MASTODÒNTICA DE SANTA MARIA D’OLVAN

Retratava l’església parroquial d’Olvan, dedicada a la Mare de Déu. És un edifici d'una nau central flanquejada per dues de laterals, més reduïdes en amplada i alçada; la nau central es coberta amb volta de canó enguixada i pintada, i rematada per un presbiteri quadrat, a la dreta del qual hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella dedicada al Santíssim Sagrament.

La façana, orientada a migdia, actualment és de pedra vista; en una data imprecisa, probablement arran de la col•locació de la imatge de la Mare de Déu a l'altar major es van fer obres d'enbelliment de l'edifici i s'optà per treure l'arrebossat original de la façana i deixar la pedra vista, ja que les esglésies barroques acostumaven a estar arrebossades i pintades.



La porta d'accés és adintellada, coronada amb un frontó trencat per una fornícula amb l'imatge de la Mare de Déu.

Sobre la porta un gran òcul il•lumina l'interior de la nau. A llevant de l'església s'alça el campanar de planta quadrada; és coronat per una balaustrada i té finestres a quatre vents.

Segueix el model dels campanars característics de finals del segle XVII i de bona part del segle XVIII construïts arreu de Catalunya , i que generalitzà el ‘’tracista’ fra Josep de la Concepció (Valls 1626-Nules 1690) i que al Berguedà té altres exemples com Santa Maria de Gargallà, Santa Maria de Borredà, etc.

A l'angle nord-oest de l'església hi ha restes de carreus que podrien correspondre a l'edifici medieval.

En els dies foscos del darrer genocidi contra Cataunya 1936-39, es van perdre – no per a tothom – una bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra de Carles Morató i Brugaroles (Vic, 1721-Solsona, 1780) el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com