Cercador
L’ESCORXADOR DE MANRESA. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésM’agraden els edificis ‘històrics’, d’una manera molt particular però, els que com els escorxadors, els cellers, les escoles , i àdhuc les fàbriques, , representen un avenç per a TOTA la societat.
Està clar que Castells i Palaus s’aixecaven per al gaudi quasi exclusiu dels senyors i/o dels castlans. Tampoc les Catedrals, i/o altres Basíliques menors, les esglésies, capelles, ermites, oratoris,... més enllà de l’activitat puntual, dissortament molt minsa en l’actualitat, podem incloure-les en aquella qualificació.
Ens aturàvem per retratar el que va ser escorxador de Manresa, un conjunt d’edificis que projectava l’Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), l’any 1906, situat als afores de la ciutat , al camí de Juncadella, i avui a la plaça Bages 1.
S'hi accedeix a través un portal monumental – en el que retratava al Josep Olivé Escarré -, on es llegeix MATADERO; això – si calia – és una prova palmària i fefaent de la voluntat d’anorrear la llengua catalana, digui el que digui, Sa Reial Majestat – que no fa cap gràcia – , negant els fets, passats i presents, que s’obstinen a deixar-lo com un mentider.
A l’interior l’espai es distribueix a partir d'un eix central en forma de pati envoltat de diversos pavellons de tres naus.
A la nau central, la més alta, s'hi sacrificaven els animals, mentre que a les laterals s'hi acollien els corrals.
Les torres de les cantonades s'utilitzaven d'assecadors de pells.
La construcció és a base de pedra emmarcada de totxo vist.
La coberta és a base de cavalls de fusta a dues aigües, i està suportada per pilars de totxo vist.
Actualment, el conjunt s'ha rehabilitat parcialment, i s’ha integrat en el campus universitari de Manresa.
http://www.324.cat/noticia/32015/bages/Lantic-escorxador-de-Manresa-es-convertira-en-un-centre-de-documentacio
http://www.324.cat/noticia/45447
La catastròfica situació econòmica del REINO DE ESPAÑA, ha que ens portava l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, ha fet aturar aquest projecte, al ensems que ha deixat en la més absoluta misèria a persones i famílies d’arreu, amb un especial acarnissament però amb les que viuen a Catalunya.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Està clar que Castells i Palaus s’aixecaven per al gaudi quasi exclusiu dels senyors i/o dels castlans. Tampoc les Catedrals, i/o altres Basíliques menors, les esglésies, capelles, ermites, oratoris,... més enllà de l’activitat puntual, dissortament molt minsa en l’actualitat, podem incloure-les en aquella qualificació.
Ens aturàvem per retratar el que va ser escorxador de Manresa, un conjunt d’edificis que projectava l’Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), l’any 1906, situat als afores de la ciutat , al camí de Juncadella, i avui a la plaça Bages 1.
S'hi accedeix a través un portal monumental – en el que retratava al Josep Olivé Escarré -, on es llegeix MATADERO; això – si calia – és una prova palmària i fefaent de la voluntat d’anorrear la llengua catalana, digui el que digui, Sa Reial Majestat – que no fa cap gràcia – , negant els fets, passats i presents, que s’obstinen a deixar-lo com un mentider.
A l’interior l’espai es distribueix a partir d'un eix central en forma de pati envoltat de diversos pavellons de tres naus.
A la nau central, la més alta, s'hi sacrificaven els animals, mentre que a les laterals s'hi acollien els corrals.
Les torres de les cantonades s'utilitzaven d'assecadors de pells.
La construcció és a base de pedra emmarcada de totxo vist.
La coberta és a base de cavalls de fusta a dues aigües, i està suportada per pilars de totxo vist.
Actualment, el conjunt s'ha rehabilitat parcialment, i s’ha integrat en el campus universitari de Manresa.
http://www.324.cat/noticia/32015/bages/Lantic-escorxador-de-Manresa-es-convertira-en-un-centre-de-documentacio
http://www.324.cat/noticia/45447
La catastròfica situació econòmica del REINO DE ESPAÑA, ha que ens portava l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, ha fet aturar aquest projecte, al ensems que ha deixat en la més absoluta misèria a persones i famílies d’arreu, amb un especial acarnissament però amb les que viuen a Catalunya.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.