Cercador
L’ESCOLA PUBLICA DE MARATA.
Un relat de: Antonio Mora VergésM’arribava fins a l’escola pública de Marata que es va construir l'any 1932 , en el període de la II República - que s’acabaria segons un esborrany que em feien arribar de la història Wertadera, per una trucada que el Déu dels feixistes, va fer al General Francisco Franco Bahamonde, en la que li ordenava que assassines dones i criatures, i espolies tots els seus bens - la devem a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
Oriol Bohigas i Guardiola ha establert un subperíode dins el modernisme de Raspall, que ell anomena "barroquisme acadèmic" situat entre els anys 1921-1934. Pren aquest nom perquè pensa que Raspall retorna a formes barroc popular d'ornamentació plana, trets que es repeteixen en aquesta obra. La història Wertadera situa l’obra dins l’influencia del feixisme italià .
La descripció tècnica ens diu : edifici de planta baixa rectangular. A la base hi ha un sòcol de paredat i al seu damunt es situen les grans finestres rectangulars de les cares laterals. Al damunt de cada obertura hi ha un fals arc sobreposat, fet de totxo vist, que té només funció decorativa. Hi ha una franja horitzontal que dóna la volta a tot l'edifici i només s'interromp, aquest està fet amb els angles dels totxos fent una vent de dent de serra. L'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, a la façana presenta un carener que combina línees horitzontals amb el triangle de la doble vessant. Davant la porta d'entrada hi ha un porxo limitat lateralment per dos pilars i cobert a tres vessants.
La república feia escoles, i la proposta que ens posen ara damunt la taula, proposa tancar-ne i reduir els continguts a la FORMACIÓN DEL ESPITIRU NACIONAL , no està clar si tornaran les formacions prèvies a l’entrada, l’aixecament del braç dret, i el ‘cara al sol’, ens expliquen que figurava en el primer esborrany.
El darrer ‘revisor’ de la història, és un ‘convers’, no pas un ‘castellano viejo’, i tinc curiositat per saber coses de la seva ascendència; eren jueus conversos ?. Fugitius de l’Europa Central ?. Hi ha alguna relació amb l’oficialitat nazi que va ser acollida pel franquisme ?. Sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Oriol Bohigas i Guardiola ha establert un subperíode dins el modernisme de Raspall, que ell anomena "barroquisme acadèmic" situat entre els anys 1921-1934. Pren aquest nom perquè pensa que Raspall retorna a formes barroc popular d'ornamentació plana, trets que es repeteixen en aquesta obra. La història Wertadera situa l’obra dins l’influencia del feixisme italià .
La descripció tècnica ens diu : edifici de planta baixa rectangular. A la base hi ha un sòcol de paredat i al seu damunt es situen les grans finestres rectangulars de les cares laterals. Al damunt de cada obertura hi ha un fals arc sobreposat, fet de totxo vist, que té només funció decorativa. Hi ha una franja horitzontal que dóna la volta a tot l'edifici i només s'interromp, aquest està fet amb els angles dels totxos fent una vent de dent de serra. L'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, a la façana presenta un carener que combina línees horitzontals amb el triangle de la doble vessant. Davant la porta d'entrada hi ha un porxo limitat lateralment per dos pilars i cobert a tres vessants.
La república feia escoles, i la proposta que ens posen ara damunt la taula, proposa tancar-ne i reduir els continguts a la FORMACIÓN DEL ESPITIRU NACIONAL , no està clar si tornaran les formacions prèvies a l’entrada, l’aixecament del braç dret, i el ‘cara al sol’, ens expliquen que figurava en el primer esborrany.
El darrer ‘revisor’ de la història, és un ‘convers’, no pas un ‘castellano viejo’, i tinc curiositat per saber coses de la seva ascendència; eren jueus conversos ?. Fugitius de l’Europa Central ?. Hi ha alguna relació amb l’oficialitat nazi que va ser acollida pel franquisme ?. Sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.