Cercador
L'escarabat
Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la RàdioL’Escarabat
Demà començarà una nova vida. El despertador no sonarà a cap hora, l´autobús de les set marxarà sense ell i els mots encreuats de La Vanguardia restaran inacabats al bar del polígon.
Ha acceptat amb un somriure de conill la placa que dona fe dels serveis prestats i llueix al canell el rellotge que premia els esforços de dècades exercint d´enllaç sindical.
Contempla amb ràbia l´alegria dels companys, la seva festa de comiat és una victòria dels seus subordinats, ja no hauran d´aguantar el seu despotisme, la seva crueltat.
Sempre ha jugat a favor de l´empresa, ha fet mans i mànigues per sufocar qualsevol intent de rebel·lió i ara li paguen així. Ja no el necessiten, més aviat els fa nosa. Una prejubilació honrosa, una manera elegant d´acomiadar-lo.
Demà començarà una nova vida. No tindrà ningú a qui trepitjar, a qui escarnir. La dona i els fills fa temps que el van deixar, les rates sempre abandonen el vaixell. Ningú sap que viu sol i amargat però demà, demà ja buscarà algun objectiu que el torni a la vida.
Joana Luna
Demà començarà una nova vida. El despertador no sonarà a cap hora, l´autobús de les set marxarà sense ell i els mots encreuats de La Vanguardia restaran inacabats al bar del polígon.
Ha acceptat amb un somriure de conill la placa que dona fe dels serveis prestats i llueix al canell el rellotge que premia els esforços de dècades exercint d´enllaç sindical.
Contempla amb ràbia l´alegria dels companys, la seva festa de comiat és una victòria dels seus subordinats, ja no hauran d´aguantar el seu despotisme, la seva crueltat.
Sempre ha jugat a favor de l´empresa, ha fet mans i mànigues per sufocar qualsevol intent de rebel·lió i ara li paguen així. Ja no el necessiten, més aviat els fa nosa. Una prejubilació honrosa, una manera elegant d´acomiadar-lo.
Demà començarà una nova vida. No tindrà ningú a qui trepitjar, a qui escarnir. La dona i els fills fa temps que el van deixar, les rates sempre abandonen el vaixell. Ningú sap que viu sol i amargat però demà, demà ja buscarà algun objectiu que el torni a la vida.
Joana Luna
Comentaris
-
Bestiola[Ofensiu]SrGarcia | 26-11-2019
El retrat està molt bé, realment tracta d'una bestiola.
Sobre la manera de narrar: has provat de fer-ho en primera persona?
La dita afirma que és millor mostrar que explicar. Potser fent-li dir mentides i mostrant la seva baixesa, més que descrivint-la s'hi guanyaria en ambigüitat i complexitat. Trobo que no sempre cal un narrador omniscient.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
186 Relats
312 Comentaris
81508 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63