Cercador
les velles paraules
Un relat de: jaumesb- Compartir:
Les velles paraules,
les velles històries,
es treuen la pols
i ens visiten.
Ens fan pessigolles
ens dibuixen somriures,
s'il·luminen, es perfumen,
juguen jocs semàntics.
A cau d'orella
els nostres ulls es troben,
s'estimen, es besen,
s'entenen,
remembren
com els escoltàvem
i com els escoltem
més que no pas a les paraules.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]brideshead | 01-02-2006 | Valoració: 10
per les teves belles paraules.
-
que maco![Ofensiu]_ | 28-01-2006 | Valoració: 10
molt bonic, sobretot la part en que diu:
A cau d'orella
els nostres ulls es troben,
s'estimen, es besen,
s'entenen,
remembren
com els escoltàvem
i com els escoltem
més que no pas a les paraules.
És molt maco...
A veure si algun dia em comentes!jejejeje!es conya... que vagui molt bé, i que no paris de fer poemes tan bonics...
-
La delicadesa[Ofensiu]brideshead | 27-01-2006 | Valoració: 10
amb què ens parlen uns ulls plens d'amor, que ens diuen més que qualsevol altra paraula.
Gràcies per tanta delicadesa i generositat! -
Què bonic[Ofensiu]Ze Pequeño | 25-01-2006
quan hi ha aquesta complicitat que ens porta a entendre l'altre persona més enllà de les paraules.
Descrius aquesta sensació d'una manera encertadíssima, destacant que sovint, les paraules de les mirades, són molt més sinceres que no pas les orals.
Bon poema!
Una abraçadota.
Salz.
Valoració mitja: 10