Les Tines del torrent del Flaquer

Teníem el compromís d'ensenyar aquest excepcional conjunt de tines, fins a 23 :

Tines del Torrent del Flaquer

De la Bleda 4
De l'escudelleta 11
Del Ricard6
Del Moliner2

Alhora, els nostres habituals companys, que les coneixen ja, farien un recorregut des de Rocafort, fins al punt quilomètric número 4 de la carretera que des del Pont de Vilomara permet accedir a l'esmentada població i fins a Mura.

En la nostra sortida d'aquest dissabte 29 de març ens trobaríem un nombrós grup, fins a 11 persones, que vindria des de diferents llocs :


Jose Manuel MuñozBarcelona
Antonio Mora Castellar del Vallès
Antoni Uriz Cerdanyola
Laura Marquez Cerdanyola
Vanessa Franco Granollers
J.Antonio Llamas Mollet
Raquel Toro Mollet
Joan Moliner Sabadell
Antoni Ibáñez Sabadell
Feliu Añaños Sabadell
Albert Salas Terrassa
Josep Mª Salas Terrassa

El grup que faria Rocafort - Oristrell, sortia de Sabadell a les 8,00 des del lloc habitual; Plaça Granados cantonada Farmàcia; portava el vehicle l'Antoni Ibáñez i anaven amb ell, el Feliu Añaños, i el Joan Moliner que els faria de sherpa. Començaven a fer via a les 9,00 des de Rocafort fins a Cassassaies on esmorzarien; continuarien fins a la casa del Flaquer, les Tines del Ricard, de l'Escudelleta, de la Bleda i el conjunt que batejàvem avui com del Moliner en honor del nostre barrufet rondinaire. En aquest punt coincidirien ambdós grups.

Els que farien únicament les Tines del Torrent del Flaquer, ens trobàvem a les 9,00 al Pont de Vilomara, i desprès d'esmorzar iniciàvem el recorregut des de l'accés a Oristrell; ens trobaríem al llarg del mati, amb un inusual mostra de vida animal , que per a qui ho dubta, constitueix una prova definitiva del canvi climàtic : quasi a l'inici del camí una colobra [ possiblement de l'espècie anomenada de caputxó ] que deixàvem creuar tranquil·lament; veuríem moltes sargantanes tant a les tines del Ricard, com a l'Escudelleta, la Bleda i les del Moliner, on trobaríem unes restes que varen pertànyer possiblement a un molí d'oli.

Ens acomiadàvem els uns dels altres, i amb el vehicle de l'Antonio Mora, anaven fins a Rocafort, a recollir el cotxe de l'Antoni Ibáñez.

El Feliu Añaños, l'Antoni Uriz i l'Antonio Mora, s'arribarien encara fins a l'ermità romànica de Santa Magdalena del Pla, que convertida avui en la capella del cementiri del Pont de Vilomara, continua tenint una particular cura, com ho fa des del segle IX , d'aquest indret del Bages.

L'Antoni Uriz, continuava fins a Sant Benet del Bages, i li recomanàvem continuar des d'aquell punt per la vora del riu fins al paratge anomenat els Ulls del Llobregat, en quina proximitat s'aixequen les tines de Talamanca, quatre magnífiques estructures que mereixen sobradament el qualificatiu de Catedrals de la pedra seca.

El Feliu Añaños i Masllovet, i l'Antonio Mora, de nou agafaríem - no hi cap alternativa real - l'autopista més cara del món, per tal d'arribar novament al Vallès, dins de l'horari previst.

Esperem que la llavor d'aquesta afecció nostra, s'espargeixi si més no, per les poblacions d'on venien avui els nostres companys de sortida.

© Antonio Mora Vergés