Cercador
LES RUNES DE L’ESGLÉSIA VELLA DE SANT VICENÇ DE TOSSA DE MAR. LA SELVA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Gloria Escuin Giménez retratava les runes del que fou l'església Parroquial de Tossa de Mar , coneguda avui com la ‘l’església Vella de Sant Vicenç’ ; es tracta d'una construcció d'estil gòtic, encimbellada sobre un penya-segat de cinquanta metres d'alçada.
Originàriament era un edifici d'una sola nau principal dividida en quatre parts i dues capelles laterals com a indicació de creuer. La coberta era de creueria simple. L'absis és l'única part que encara conserva la coberta. Té planta octogonal i està cobert amb una volta formada per sis pannes. En la peça de clau hi ha un relleu amb la imatge de Sant Vicenç, titular de l'església. Al centre de l'absis trobem una finestra d'espitllera. El paviment està completament tapat per la terra. Els elements estructurals, treballats escultòricament, com capitells, claus de volta, culs de llàntia, arcs són d'un estil que s'ha relacionat amb el de l'escultor Pere Oller, que va treballar a Girona i Ripoll en el segon quart del segle XV. Alguns d'aquests elements encara es poden contemplar en el seu lloc d'origen, com és el cas de la clau de volta amb l'efígie de Sant Vicenç, o el capitell de la capella dels Quatre Evangelistes, que per cert és l'únic que es conserva en el seu lloc, que simbolitza a Sant Joan com molt bé ho evidencia l'àliga, que apareix representada, la qual està ornada amb una banda en la que es pot llegir: "SANCTUS JOANNES". Simultàniament també es troben fragments d'arcs, culs de llàntia, etc. El campanar era de torre quadrada i estava situat a la banda esquerra de la façana. La construcció de la sagristia és posterior. Actualment queden dempeus l'absis central i les restes vivents d'una capella lateral.
L'església Vella de Sant Vicenç va ser parcialment destruïda a inicis del segle XIX, arran de l'explosió del polvorí que hi tenien els francesos, l’onada expansiva va malmetre especialment la part davantera.
Paral•lelament la destrucció de l'edifici prosseguí al llarg de tot el segle XIX, en bona per part per la depredació dels mateixos vilatans que hi acudien a buscar pedres per construir les seves cases, i segons llegia astorat, per indicació del propi ajuntament per tal de protegir la vila de possible atacs carlins.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Originàriament era un edifici d'una sola nau principal dividida en quatre parts i dues capelles laterals com a indicació de creuer. La coberta era de creueria simple. L'absis és l'única part que encara conserva la coberta. Té planta octogonal i està cobert amb una volta formada per sis pannes. En la peça de clau hi ha un relleu amb la imatge de Sant Vicenç, titular de l'església. Al centre de l'absis trobem una finestra d'espitllera. El paviment està completament tapat per la terra. Els elements estructurals, treballats escultòricament, com capitells, claus de volta, culs de llàntia, arcs són d'un estil que s'ha relacionat amb el de l'escultor Pere Oller, que va treballar a Girona i Ripoll en el segon quart del segle XV. Alguns d'aquests elements encara es poden contemplar en el seu lloc d'origen, com és el cas de la clau de volta amb l'efígie de Sant Vicenç, o el capitell de la capella dels Quatre Evangelistes, que per cert és l'únic que es conserva en el seu lloc, que simbolitza a Sant Joan com molt bé ho evidencia l'àliga, que apareix representada, la qual està ornada amb una banda en la que es pot llegir: "SANCTUS JOANNES". Simultàniament també es troben fragments d'arcs, culs de llàntia, etc. El campanar era de torre quadrada i estava situat a la banda esquerra de la façana. La construcció de la sagristia és posterior. Actualment queden dempeus l'absis central i les restes vivents d'una capella lateral.
L'església Vella de Sant Vicenç va ser parcialment destruïda a inicis del segle XIX, arran de l'explosió del polvorí que hi tenien els francesos, l’onada expansiva va malmetre especialment la part davantera.
Paral•lelament la destrucció de l'edifici prosseguí al llarg de tot el segle XIX, en bona per part per la depredació dels mateixos vilatans que hi acudien a buscar pedres per construir les seves cases, i segons llegia astorat, per indicació del propi ajuntament per tal de protegir la vila de possible atacs carlins.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.