Cercador
LES PARAULES EL VENT SE LES EMPORTA. SANT SADURNI ‘VELL’ DE CASTELLVI DE LA MARCA
Un relat de: Antonio Mora VergésHavíem visitat l’església ‘vella’ de Sant Sadurní, amb l’absis dins del cementiri feia força temps el Marcel Morató Tort, i l’Antonio Mora Vergés, l’edifici religiós quasi enrunat, era inaccessible per comprensibles raons de seguretat.
La descripció tècnica deia i diu – fins que l’actualitzin - : Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt.
L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals.
A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes.
El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.
Pel que fa a la seva ‘possible història’ trobava : Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó.
Aquesta església fou profanada al final del segle XI i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní.
A partir del segle XVII es realitzaren força reformes.
El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada.
Fou malmesa a la dècada dels anys trenta pels fets revolucionaris que es produïren.
Ricard Maria Carles i Gordó , Cardenal- Arquebisbe de Barcelona , celebrava prop de l’edifici en recordança – vergonyant - dels nou-cents anys de la consagració de l'església vella de Sant Sadurní.
Desprès de la celebració litúrgica es va fer un refrigeri, i es va dir que la Santa Església Catòlica Apostòlica i Romana, miraria d’arribar a un acord amb el propietari actual per arranjar-la; han passar d’allò una llarga dotzena d’anys. No únicament l’ínfer està empedrat de bones intencions, oi ?
La descripció tècnica deia i diu – fins que l’actualitzin - : Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt.
L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals.
A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes.
El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.
Pel que fa a la seva ‘possible història’ trobava : Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó.
Aquesta església fou profanada al final del segle XI i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní.
A partir del segle XVII es realitzaren força reformes.
El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada.
Fou malmesa a la dècada dels anys trenta pels fets revolucionaris que es produïren.
Ricard Maria Carles i Gordó , Cardenal- Arquebisbe de Barcelona , celebrava prop de l’edifici en recordança – vergonyant - dels nou-cents anys de la consagració de l'església vella de Sant Sadurní.
Desprès de la celebració litúrgica es va fer un refrigeri, i es va dir que la Santa Església Catòlica Apostòlica i Romana, miraria d’arribar a un acord amb el propietari actual per arranjar-la; han passar d’allò una llarga dotzena d’anys. No únicament l’ínfer està empedrat de bones intencions, oi ?
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.