Cercador
LES GOLES DE LES HEURES
Un relat de: Antonio Mora VergésEstem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, al límit de les comarques d’Osona i el Bergueda, dels bisbats de Vic i Solsona, i encara d’una comarca natural - el Lluçanès - que fa segles que malda pel seu reconeixement.
Aquí trobem un dels punts de l’anomenada ‘ruta de les bruixes’, que podria anomenar-se també - i amb més justícia - ‘ de la ignorància, de la corrupció, del desgovern,...’
http://consorci.llucanes.cat/files/bruixeria_llucanes.pdf
Comptat i debatut només la dita Joana Negre , reconeix - abans de la seva EXECUCIÓ - que anava a trobar-se amb el dimoni a Les Goles de les Heures.
Un dels ‘crims’ més habituals era que mitjançant les seves males arts les bruixes ‘donaven golls ‘, del molt trobem al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ;
1. GOLL m.
Tumor indolent enquistat que es forma a la part anterior del coll; cast. papera, bocio.Malalties... pròpries de certes y determinades províncies, com són golls y porcellanes en Espanya, puagra en Nàpols, Bernat Mas, Orde breu, 1625 (ap. Balari Dicc.). Y en lo coll ne té un gros goll, Milà Rom. 387. Traginant un goll tan gros que li abraçava tot el coll, Casellas Sots 71. a) pl. Inflor passatgera de la part anterior del coll (Men.); cast. lamparones. «No puc sortir perquè tenc es golls».
Fon.: góʎ (or., occ., bal.).
Etim.: del llatí gŭlĕu, ‘del coll’, derivat de gŭla ‘gargamella’.
El goll és l’aparició d’una voluminosa protuberància al coll a causa de la inflamació de la glàndula tiroidea, mal produït generalment per una dieta insuficient en contingut de iode.
Aquesta malaltia era usual en una població rural, aïllada i mal alimentada. En les ‘Primers anys Triomfals’, 40, 41, 42 ,... era molt comú en les capes socials més desfavorides. Ningú va obrir un procés de bruixeria contra Franco, com tampoc ho havien fet amb les Autoritats corruptes dels segles XVI i XVII.
Aleshores – i ara – matar o deixar morir als més pobres no té cap sanció, ni social, ni penal, ni política.
Pensava tot això mentre retratava aquest congost, i reclamava del bon Déu algun remei per aquesta ‘tristíssima història’, que possiblement des de la nit dels temps, atorga a uns el dret de decidir, i altres el deure d’acatar.
Aquí trobem un dels punts de l’anomenada ‘ruta de les bruixes’, que podria anomenar-se també - i amb més justícia - ‘ de la ignorància, de la corrupció, del desgovern,...’
http://consorci.llucanes.cat/files/bruixeria_llucanes.pdf
Comptat i debatut només la dita Joana Negre , reconeix - abans de la seva EXECUCIÓ - que anava a trobar-se amb el dimoni a Les Goles de les Heures.
Un dels ‘crims’ més habituals era que mitjançant les seves males arts les bruixes ‘donaven golls ‘, del molt trobem al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ;
1. GOLL m.
Tumor indolent enquistat que es forma a la part anterior del coll; cast. papera, bocio.Malalties... pròpries de certes y determinades províncies, com són golls y porcellanes en Espanya, puagra en Nàpols, Bernat Mas, Orde breu, 1625 (ap. Balari Dicc.). Y en lo coll ne té un gros goll, Milà Rom. 387. Traginant un goll tan gros que li abraçava tot el coll, Casellas Sots 71. a) pl. Inflor passatgera de la part anterior del coll (Men.); cast. lamparones. «No puc sortir perquè tenc es golls».
Fon.: góʎ (or., occ., bal.).
Etim.: del llatí gŭlĕu, ‘del coll’, derivat de gŭla ‘gargamella’.
El goll és l’aparició d’una voluminosa protuberància al coll a causa de la inflamació de la glàndula tiroidea, mal produït generalment per una dieta insuficient en contingut de iode.
Aquesta malaltia era usual en una població rural, aïllada i mal alimentada. En les ‘Primers anys Triomfals’, 40, 41, 42 ,... era molt comú en les capes socials més desfavorides. Ningú va obrir un procés de bruixeria contra Franco, com tampoc ho havien fet amb les Autoritats corruptes dels segles XVI i XVII.
Aleshores – i ara – matar o deixar morir als més pobres no té cap sanció, ni social, ni penal, ni política.
Pensava tot això mentre retratava aquest congost, i reclamava del bon Déu algun remei per aquesta ‘tristíssima història’, que possiblement des de la nit dels temps, atorga a uns el dret de decidir, i altres el deure d’acatar.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.