Les Bessones Güell

Un dissabte a la nit qualsevol d'octubre un Mini One blau aparca davant del London, el bar del poble que s'inspira en les típiques tavernes angleses on tenen una gran varietat de cerveses artesanals de tots els racons del món.
S'obre la porta del conductor i en surt un botí de cuir negre amb taló d'agulla i una petita calavera a la cremallera. És el final d'una cuixa ferma, llarguíssima i perfecte com la resta del cos de la pèl-roja guapíssima d'ulls verds i somriure picaron que surt del cotxe.
De l'altra porta surt una altra pèl-roja idèntica a ella. Totes dues porten minifaldilles de pell negra, que cobreixen una mica menys del mínim. Samarretes blanques lligades amb un nus i jaquetes texanes amb un mocador lligat al braç. Una el porta blau, l'altra, rosa.
Són la Laia i la Txell Güell, les dones més desitjades i temudes pels homes de la comarca i les més odiades i admirades per les dones.
Quan arriben als bars els agrada entrar, quedar-se allà palplantades i observar a la gent buscant possibles afortunats / víctimes.
No cal dir que tothom les observa a elles també fins que algun desgraciat rep un calbot de la seva parella dient-li "i tu que mires?". Llavors somriuen i acaben d'entrar.
Creuen el bar i s'asseuen a la seva taula, la que està al fons a la dreta a prop de la taula de billar.
La Laia li llença un petó a en Lluís, el cambrer que se les mira des de la barra.
És el senyal perquè els hi porti dos mojitos.
En Lluís és el típic cambrer guapet, cregut i masclista que s'aprofita de les noies més innocents. És el tipus de víctima preferida per les Güell.
Al cap d'una estona en Miquel, l'encarregat del supermercat del poble, que té la mà massa llarga amb les caixeres passa pel costat seu i se les mira sense aturar-se, entra on diu "lavabos" i on diu "homes". Un cop està a punt de sortir es troba les bessones allà esperant-lo.
D'una empenta el tornen cap dins i tanquen la porta dient-li "avui és el teu dia, Miquelet".
Al cap d'una estona algú pica molt fort a la porta cridant "Miquel!!! ... què feu aquí dins? ... MIQUEL!!!!". És la Roser, la seva dona.
El que no s'esperava en Miquel era que la Laia obrís la porta i la Roser l'enxampés amb els pantalons pels turmells, magrejant els pits ferms i temptadors de la Laia mentre la Txell li dona plaer amb la mà.
- DESGRACIAT!!! Cridà ella.
Li fot una bufetada tan forta que li gira la cara i marxa molt enfadada.
Darrere seu surt ell apujant-se els pantalons i cridant "Roser! Roser!" entre les riallades i algun "burruuu!" de la gent del bar.
Mai més va tocar cap caixera.
Les Güell s'arreglen la roba, es pentinen i surten. Van directes a la barra al costat d'un grupet de noies molt animades
- Tens ganes d'apostar? Li diu una de les bessones a en Lluís.
- Quina aposta?
- Si endevines quina és quina et paguem el doble i si no, no paguem.
- Ja està? Només això?
- Uuuuh, va molt sobradet el colega.
- D'acord. Accepto.
- M'agraden els homes valents. Va dir ella allà dreta amb exactament la mateixa pose, el mateix somriure i la mateixa mirada felina que la seva germana. Vinga, quina soc jo?
- Fàcil. Diu ell mirant-li el mocador rosa del braç. Tothom a aquest poble sap que a la Laia li agrada el color blau i que té una piga al pit esquerre. Ets la Txell.
Llavors totes dues es miren i s'aixequen les samarretes de cop mostrant els seus preciosos pits.
Ell queda tan atordit que li costa adonar-se que la de la piga avui porta el mocador rosa i l'han enredat.
Les del grupet es fan un fart de riure. Ho han gravat tot i ho pugen a les xarxes socials
- Gràcies pels mojitos, Lluiset. Ah! I posa'ls-hi uns xupitos a les nostres amigues.
Les noies, que ja en duien uns quants de xupitos, es posen a cridar "Güell! Güell! Güell!" I a pica a la barra, però elles marxen.
Ja al carrer la Laia diu "apa que van fines aquestes".
- i algunes tenen molt mal perdre. Diu la Txell al veure el Mini amb una roda punxada.
- vaja, en Quimet estarà content.
I esclaten a riure.