L'endevina

Un relat de: Oxford
― Vull saber de què se m’acusa, senyor comissari.
― De debò que no ho sap?
― Com vol que ho sàpiga? Aquest matí sortia de casa tan tranquil·la per anar a comprar el diari quan dos policies vestits d’uniforme m’han demanat que els acompanyés fins al cotxe patrulla i m’han portat fins aquesta comissaria.
― I per què volia comprar el diari? Per veure si havia guanyat la loteria un altre cop?
― Què vol dir amb això?
― Senyoreta Cassandra, em permet que l’anomeni pel nom oi? En els darrers sis mesos vostè ha encertat cinc loteries 6/49, quatre quinieles de futbol sense cap error i ha comprat accions a la borsa que han pujat de valor un 300% l’endemà mateix.
― I?
― Com explica tot això?
― Sóc una persona amb sort.
― No, això no és sort. Hem demanat un informe a un expert matemàtic preguntant-li quina era la probabilitat que una persona guanyés la loteria cinc vegades. És una probabilitat d’1 entre un trilió de trilions.
― Per tant existeix una probabilitat que això passi, petita però existeix.
― Això mateix vaig dir jo. Però l’expert em va respondre que aquest nombre és tan petit que suposant que tota la població mundial es dediqués a escriure una loteria diferent cada dia, hauríem d’esperar 75 anys perquè estadísticament aparegués una persona que aconseguís fer dos encerts perfectes consecutius.
― Però això és com llançar un dau a l’aire. Pot passar, per infreqüent que sigui, que ens surti cinc vegades seguides un sis, no? No hi ha cap impediment perquè això pugui passar!
― O també pot passar que el dau estigui trucat.
― Està insinuant que he fet trampes?
― Com explica sinó que hagi aconseguit tants encerts?
― Millor deixo que vostè mateix em digui a quina conclusió ja ha arribat...
― Tenim serioses sospites per creure que vostè pot predir el futur i ha utilitzat aquesta aptitud en benefici propi.
― Està parlant de debò?
― Sé que sona rocambolesc i fins i tot jo mateix tinc les meves reserves a l’hora d’admetre-ho, però no hi veig cap més explicació.
― I això és un delicte?
― Explícitament no està tipificat com a tal, però podem tenir en compte que vostè desequilibra els mercats amb les seves operacions a la borsa.
― No em puc creure que estigui sentint tot això! De debò creu el que està dient? Si de veritat pogués preveure el futur vostè creu que m’hauria deixat agafar tan fàcilment?
― Sí, si ja sabés per avançat que la deixaríem anar sense càrrecs.
― Així doncs em deixarà anar?
― No vagi tan ràpid... si la deixo anar estem complint el que ja havia previst, per tant estic deixant lliure a un culpable. Però, per altra banda, si mano que la tanquin, clarament estic empresonant un innocent perquè no ha pogut predir aquest fet.
― Doncs alguna cosa haurà de fer, senyor comissari.
― Li proposo un tracte: Em podria demostrar que no pot predir el futur.
― No veig per què ho hauria de fer. És vostè qui ha de demostrar que sóc culpable i no pas jo qui ha de demostrar la seva innocència.
― Així doncs no vol cooperar? Seria ben senzill...
― I com li ho demostro? Això és com demostrar que vostè no pot volar o desaparèixer! No es pot demostrar el que no es pot fer!
― Li proposo un experiment. Vostè m’ha de dir alguna notícia que aparegui al diari de demà.
― I si no l’encerto em deixarà lliure? No pensarà que he errat el pronòstic expressament per demostrar la meva innocència?
― Qui li ha dit que la deixaré lliure si s’equivoca? Si l’encerta li proposaré un tracte, si s’equivoca ja veurem què fem.
― Quina mena de tracte? Que potser vol ser el proper premiat de la loteria?
― No faci broma. Vostè podria ajudar molt a la societat. Podria preveure molts crims i ajudar-nos a evitar-los si ens en informa prèviament.
― Si no es produïssin els fets llavors la predicció ja no seria encertada.
― M’està dient que prefereix quedar-se de braços plegats mentre hi ha innocents que són víctimes de robatoris i assassinats?
― Jo només dic que preveure el futur i canviar-lo són coses diferents.
― Bé, tant és! Vostè digui’m una notícia que publiquin els diaris de demà!
― Necessito concentrar-me, deixi’m un parell de minuts.
― Prengui’s el temps que calqui.
― Ja està: demà vostè apareixerà en primera plana a tots els diaris.
― Molt divertit! ha mirat de pensar la notícia més inversemblant per assegurar-se que falla el pronòstic i ha arribat a la conclusió que un simple comissari com jo amb la seva monòtona feina i la seva vida gris de funcionari és amb tota seguretat algú de qui mai parlaran els diaris.
― No és pas veritat. Als mitjans de comunicació sovint apareixen policies i jutges que sota una aparent vida normal amaguen una doble vida plena de delictes, casos de corrupció, etc.
― Què està insinuant?
― Jo no insinuo res.
― Aquesta acusació no m’ha fet cap gràcia! Que potser creu que a més de preveure el futur pot llegir la ment de les persones i saber-ne tots els seus secrets?
― Jo no he dit que pugui llegir la ment de ningú!
― I és clar que no! Perquè si de veritat pogués llegir la meva ment sabria que en el calaix d’aquest escriptori sempre hi guardo una pistola carregada per si de cas. O sigui que no em tempti...
― M'està amenaçant?
― No, però estic començant a perdre la paciència! aquesta conversa no porta enlloc...
― Per una vegada estem d'acord.
― Li demanaria que guardés silenci, estic intentant pensar una altra manera de resoldre això. Veu la pistola que li he dit? Ara provarem un petit experiment que sent tan aficionada al joc segur que li agradarà. Com ja li he fet saber està carregada, concretament amb sis bales però en retiraré tres de manera que al tambor hi quedi una bala i una cambra buida alternativament. Giraré el tambor un nombre indeterminat de voltes i per tant hi haurà un 50% de probabilitats que l'arma estigui carregada.
― És boig! que pretén jugar a la ruleta russa?
― Exacte!
― Que s'ha begut l'enteniment? per molt que em consideri culpable no té cap dret a disparar-me!
― Té tota la raó, no penso apuntar-la amb la pistola, estaria posant en perill la seguretat d'un detingut. Estic tan segur que vostè pot predir el futur que em dispararé a mi mateix. Digui'm està carregada ara mateix l'arma?
― I com vol que ho sàpiga? Fins i tot suposant que pogués predir el futur això no em permetria veure a través del metall de la pistola!
― Però podria saber si demà seré viu o mort!
― I? No ha entès res! Suposem per un moment que puc predir el futur i he visualitzat la seva mort. Si li dic això vostè no dispararà?
― Giraré el tambor una posició i llavors podré disparar tranquil perquè no hi haurà cap projectil a la cambra.
― I no s'adona que precisament jo podria haver tingut en compte aquesta mateixa acció i per tant la predicció continuaria sent vàlida i vostè es dispararia una bala al cervell? Ja li he dit que no es pot modificar el futur així com així.
― Així doncs predir el futur no serveix per a res? bé que vostè va modificar el seu destí enriquint-se a base de predir els resultats de la loteria....
― Aquesta és la seva teoria...
― No és una teoria, és la veritat! i li ho demostraré ara mateix. Digui'm puc prémer el gatell?
― És boig no penso respondre!
― No vol jugar? Segur que canvia d'opinió si l'apunto a vostè...
― No s’atrevirà a disparar!
― De debò? És una altra previsió de les seves? Perquè precisament ara tinc a les meves mans una oportunitat única de contradir el seu pronòstic i de pas demostrar-li que sí es pot canviar el futur.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Oxford

Oxford

2 Relats

0 Comentaris

644 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Tot just començo...

Últims relats de l'autor