L'efecte Montilla

No amic lector, no ; no és tracta dels efectes evidents de la ingesta del deliciós - per alguns - vi de Montilla " Ciutat d'Andalusia, a la província de Córdoba, al peu de la serra de Cabra, situada en una regió molt densa de vinyes. Conserva el palau dels ducs de Medinaceli ", d'això se'n ocuparia lògicament la nostra inefable Tura, Consellera de l'ordre, que ha fet de la conseqüència entre la seva feina i el seu cognom, una croada personal. Que de moment està perdent , s'ha de dir que únicament a Catalunya, no així, a Barcelona i rodalies, on és una autèntica celebritat.

Volia avui, fer una reflexió sobre el Ministre, Secretari de Psc-Psoe, antic President de la Diputació de Barcelona - bastiò de l'anticatalisme més radical, comparable únicament als càrrecs polítics de la ciutat de Salamanca - i Alcalde Perpetu de Cornellà de Llobregat. L'home ha arribat on està ara, per mèrits propis, per la seva intel·ligència natural, i per aquest curiós "efecte" del que ara direm alguna cosa.

Recentment el Parlament d'Europa, ha manifestat - més o menys - que els representats catalans, podran cantar en la seva llengua, mentre és dutxen, sense ser per això pertorbats, perseguits i finalment detinguts, per la policia francesa - model de policies eficaces en la repressió de l'ús de llengües -, i tot això - en virtut de l'efecte Montilla - perquè hi ha a Espanya, un govern del Psoe, i a Barcelona també - tot i que aquí per qüestions pràctiques s'anomena tripartit -; l'efecte consisteix bàsicament en oblidar que a Madrid de govern del Psoe, no és la primera vegada que n'hi ha, i que la vegada anterior, la oposició a l'ús de la llengua, va ser d'antologia, - com per altra part recullen les hemeroteques - i de la persecució política que és va practicar contra els catalans i Catalunya, també, malgrat la censura, en trobareu noticia a les hemeroteques.

Ben aviat, sentirem dir al Ministre, que s‘ha popularitzat - en el període socialista actual - un mètode per hidratar el pa sec, que consisteix en sucar-lo amb tomàquets madurs, i afegint una mica d'oli. El mètode [ que no és reconeixerà mai , injustament amb el cognom del Ministre - és conegut encara a Catalunya com Pa amb tomàquet ; entenem que cal fer equilibris, entre les opcions pseudo-catalanes [PSC], i les obertament anticatalanes [PSOE], i per això en llocs rellevants i ha el Ministre Montilla, i la fins fa poc Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Manuela de Madre. Ho entenem, però amb el major respecte, demanem que fins on sigui possible, intentin mantenir el rigor històric, perquè el reivindicador d'una Espanya gloriosa - anterior a la seva creació manu militari - Ministre també en un govern d'Espanya, d'un partit diferent al del Ministre Montilla, que és el que fa ara el paper de nacionalista espanyol radical , ens regalava com a comiat d'anys i anys de vida a Catalunya, allò de que en el període àrab [ molt anterior a Espanya, com tothom sap ] , sembla que a Còrdova, tenien fonts de colors [ aquest punt mereixeria una explicació del Ministre Montilla, fins i tot, oi ? ], mentre que a Catalunya [ també sota dominació àrab , no teníem ni aigua ]. Està clar que a Catalunya des de l'antigor, amb un pretext a altre, sempre que els governs han estat exteriors, Còrdova, Madrid ,... únicament sens a esquilmat , privant-nos fins i tot del reconeixement històric d'aquesta expoliació.

D'això, d'això, amic lector va la cosa, l'efecte Montilla, és l'actualització d'un mètode anticatalà, que des de sempre uns i altres, han practicat i practiquen, i ens temem molt que practicaran, perquè entre nosaltres, abans i ara, del poble senzill o de les classes altes, sempre hi ha qui se suma de forma entusiasta a posar en practica l'efecte Montilla.

© ANTONIO MORA VERGES