L'economia és un acudit

On vas amb aquesta merda de gos petaner?

Petaner? Què dius ignorant! És un galg de l'estepa baixa siberiana!

D'ell en puc treure trenta-sis mil euros al capdavall!

.................................................

Què en vas fer del gos petaner que duies l'altre dia?

Me'l vaig vendre. Me'n van pagar trenta-sis mil Euros!

Que em dius… Així, en metàl·lic, trinco trinco?

Bé...no ben bé. De fet em varen pagar amb sis gats, de sis mil euros cada un.


El que passa es que molts, son tan poc seriosos que no tenen sentit de l'humor.

Hi pot haver rés mes imprescindible que l'humor? Doncs sembla que sí. Hi ha massa gent que creu que destorba. Normalment és gent que s'escandalitza molt. Es prenen la vida tan poc seriosament que no toleren ni el somriure.

El mestre Gila ho deia ben clar: Es molt difícil i arriscat dedicar-se a fer riure en un país on tanta gent es lleva al dematí dient: De mi no se'n riu ningú!

No sé ben bé que tenen els diners de maleïts. Però crec que tan sols es una qüestió de poder malaguanyat: Si us fixeu, hi ha molt pocs caixers de bancs i caixes que somriguin. I vegeu quina fila fan molts "financers".

Hi ha gent que mata per diners!

- Em va recriminar una vegada un director de Banc.

Home!…Hi ha gent que mata per qualsevol cosa. No com els que maten per coses més serioses com ara l'amor, o millor dit el que ells interpreten com amor que de fet és malaltia.

Molts mestres de l'economia han estat autèntics filòsofs. Humoristes, en definitiva. El mateix Witgesttein aseverave l'acudit es pura i dura filosofia. Freud li va dedicar tot un tractat.

¿Hi pot haver quelcom que costi menys i faci tant bé, com un somriure? Per no parlar de trencar-se de riure, o fins i tot, arribar a plorar de riure!.

Entre els filòsofs i els artistes, els millors sens dubte son els que riuen ells i a mes, fan riure. Els que propaguen la felicitat en definitiva No els que propaguen o fins i tot creen la necessitat. O encara pitjor: els que són els màxims generadors de pobresa; els que s'aprofiten de la necessitat, aplicant allò de "si vols fer-te ric vés allà on hi hagin molts pobres".

Darrerament molts psicòlegs estan guanyant nobels d'economia. Com deia una economista conductiva: L'axioma de que el comportament econòmic es basa en la racionalitat, queda literalment esmicolat quan s'estudia l'evolució de compres de qualsevol tarja de crèdit.


Però els estudis d'empresarials tant en boga, cada dia s'omplen més d'avorrits mestres i alumnes obsedits amb maximitzar el benefici amb el mínim cost. Legions de funcionaris o aprenents d'entabanador consoliden la religió del Déu JO-MEU amb el diner com a únic profeta.

No us ho empasséssiu. La prova és que molts humoristes de tots els temps han fet cabassos de diners amb gràcia. I com diu la dita: el dia que tot estigui reduït a diners tindrem clar que el diner no es pot menjar.

Cal que fins i mitjans siguin proporcionats. Afortunadament la ciència de la economia cada dia s'encamina més vers la felicitat i la vida.