L'avió, l'ocell, el ionqui i l'estivador

Vigilo el port des del castell, més enllà hi ha l'aeroport i per sobre de tot els ocells planejant. Dins d'un contenidor: droga, amb la que trafica un estibador. Sento olor de pins amb les pinyes florint. Uns enamorats passegen i xiuxiuegen. Em giro i tot és antropo-bosc. Darrera la ciutat i en un racó, un ionqui fotent-se fins al cul del cavall, que fa unes hores li ha passat un amic de l'estibador, inconscient, ignorant. Veig una gavina immobil que planeja i un airbus que aterra lentament. El vent em dur una pudor química del port. El sol que cau i el cel molt blau. El batiscafo d'Antònia Font redacta informes tràgics al meu iphone. De cop, tot torna a començar: un vaixell s'apropa amb més contenidors, més pols blanca, més avions, més ocells i un altre ionqui mort.