Cercador
L'ARANYÓ. LA SEGARRA INFINITA
Un relat de: Antonio Mora VergésDeixava el vehicle aparcat davant l'església parroquial de l'Assumpció de l'Aranyó , el temple conserva l'orientació primitiva i una portalada de dovelles, però la resta ha estat totalment reconstruïda.
Trobava únicament alguns gats en el meu trajecte dins del clos murallat ; el so de fons el posaven els lladrucs d'alguns gossos als que semblava posar nerviosos la meva presència. La temperatura era de -2 graus quan recollia imatges del Castell - Residència.
Hi ha constància documental que l'indret fou conquerit als andalusins a la primera meitat del segle XI; Des de l'època de la Reconquesta fins avui, ha acollit diferents cognoms: cap al 1.130 hi vivia Berenguer d'Anglesola; el 1.250 estava en mans de Berenguer d'Aranyó, l'any 1381, el castell pertanyia als nobles Montsuar i el domini passà després a Arnau d'Altariba l'any 1424 i, successivament, als Burguès, i els Agulló, senyors de Bellver, que el van reconstruir al voltant del 1.569.
L'edifici actual és el resultat de les obres endegades cap al 1569 i que van canviar totalment la fesomia de la fortalesa medieval. En realitat, es va tractar d'una veritable reconstrucció que va donar lloc a l'actual castell-residència en el que la funció residencial, prima per damunt de les exigències defensives, aquesta és una transformació molt habitual a les fortificacions postmedievals de la Segarra.
A la fi de l'Antic Règim, l'Aranyó era de la família Pedrolo-Gomar, i el seu propietari d'aleshores, Manuel de Pedrolo, fou conservador de la Universitat de Cervera (1833), ciutat on residia, i el 1840 fou cap polític de Lleida; al castell va néixer l'escriptor català Manel de Pedrolo [ 1918-1990],per vinculació familiar - el seu pare Manuel de Pedrolo i d'Espona, era president d'Acció Catalana de Tàrrega, va passar la seva infantesa en aquesta població, on va estudiar el batxillerat als escolapis. El 1.935 es va traslladar a Barcelona i s'hi va quedar a viure definitivament l'any 1.943. Hi ha una placa que deixa testimoni d'aquest fet.
Quan al topònim hi ha un ampli consens en fer-lo derivar de l'aranyoner arbust que dona uns fruits comestible - els aranyons - de petita drupa esfèrica, de color blau negrós i de gust molt acerb. Al escut hi ha la figura una aranya d'or.
Fins l'any 1974 fou municipi independent.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.