L'ànsia -Novel.la tèbia per no dir eròtica 4a. Entrega)

IV
El ritme frenètic de la ciutat va anar minvant paulatinament per l'esclat de l'estiu, que vingué obligat per raons obvies del calendari però a desgrat del Jan, perquè sabia que durant el temps de la canícula suposaria la impossibilitat de poder veure i contactar amb la seva estimada amiga.
A la fi d'evitar entrar de ple en una progressiva depressió, va optar per fer les maletes i triar-se com a punt de destinació qualsevol lloc, però que fos de la Costa Brava, car era allà on havia sentit dir sempre que era més fàcil poder lligar amb la primera estrangera que et trobaves, i sobre tot, per no patir una regressió de les dues coses més importants ara de la seva vida.
La primera, malgrat fer vacances l'acadèmia d'idiomes, el de poder continuar reciclant-se de l'anglès, aquesta vegada però, practicant-lo amb personal oriünd i a ésser possible femení i la segona i més prioritaria des del seu punt de vista corporal, el de practicar sexe com cal, doncs a pesar de l'experiència viscuda recentment amb la Paula, ja gairebé no se'n recordava de com era col·locar-la al bell mig d'un conyet peludet i humit.
Pensant també en l'economia domèstica, entre els seus atuells de viatge, s'endugué per si de cas, la tenda de campanya, per quant recordava l'odissea de la seva passejada per la dificultat que varen tenir amb la Diana de trobar habitacions disponibles en plena temporada estiuenca. A més a més, perquè de sorgir l'ocasió, l'espai recòndit i petit d'una tenda, sempre li agradava i el considerava un lloc summament interessant i acollidor per facilitar la realització d'un contacte amorós.
D'entrada va preferir dirigir-se a un dels càmpings de vora el mar, on sabia de l'existència allà mateix, d'una platja nudista.
No hi havia anat mai a un lloc naturista com aquell i tenia por que tot just arribar-hi i veure tanta dona solta exhibint mamelles i patacons a dojo, se li despertessin de sobte els seu reflexes i el seu pardal en pagués les conseqüències. Pensà que aleshores, sí que caldria treure's les reserves de sang d'on fos per tal de mantenir-li encarcarat el penis d'una banda, i per l'altra, li pugés com a reacció espontània a la cara, la vermellor adient que li corresponia per la seva timidesa, amb el dubte afegit de com poder-se relaxar després discretament de la seva fogositat i sufocació respectives.
Arribada l'hora de la veritat i llançat a plena aventura nudista, s'instal·là a vora mateix de la línia de mar per quan volgués mullar-se, estalviar-se caminar entre mig de tan personal nu i evitar al màxim la humiliació d'anar visiblement amb el mànec enlairat tota l'estona.
S'introduí de seguida a l'aigua, i sortosament per a ell, el contacte amb la fredor de les fortes onades, va saber-li distribuir regularment la sang per tot el seu cos, amb la qual cosa, va poder respirar tranquil durant tot el bany, dirigint-se més tard i tot cofoi, amb el seu penis tambalejant d'un costat a l'altre de cada testicle, on estava col·locada la seva tovallola, i es tombà, (això sí, per si de cas, posat de bocaterrosa), per espai d'uns tres quarts d'hora, mentre anava reüllant el panorama que oferia tanta epidermis i penjolls estesos per aquella llarga catifa de sorra gruixuda.
Aviat es féu l'hora del primer dinar vacacional. Es vestí i es dirigí al centre turístic de la vila. Dubtà entre tot un seguit de restaurants del passeig marítim que reclamaven la seva atenció, mitjançant unes cambreres amb molt bona indumentària i convidant a tastar als vianants una mica del seus productes elaborats, especialment la paella i plats típics de la regió a base de peix.
En arribar a un establiment anomenat La Barca d'en Tom, li cridà l'atenció una de les noies que feien de reclam i s'aturà davant d'ella, perquè li aparentà familiar aquell semblant. No dubtà gens a dirigir-s'hi.
- Perdona, no et dius Cèlia per casualitat?- Preguntà tot segur d'haver-ho encertat.
- Sí, respongué la cambrera.
Era ella, és clar. No la podia confondre. Recordava molt bé aquella fisonomia si bé ara la trobava una mica canviada. Tenia les galtes més grassonetes i el cabell continuava ros daurat igual que abans, però no tan llarg, i amb un serrell coquetó que li donava un aire molt jovenívol.
El que segur que no recordava i va voler aprendre's de memòria i se n'alegrà moltíssim de conèixer visualment, eren aquelles dues protuberàncies soltes i bellugadisses que s'endevinaven sota d'una brusa blanca translúcida, a les quals s'hi accedia també amb la mirada vers una profunda regatera que conduïa a un abisme sensual sense precedents.
Abans d'identificar-se, va procurar posar-se la bossa d'esport que s'endugué a la platja davant seu, per davall de la cintura i amb les cames creuades, per tal de fer la pressió suficient que no permetés enlairar altre cop, aquell membre tan eufòric i mai ben reposat.
- No em coneixes, oi?
- Síííí, .... si no m'erro, no ets tu el Jan?
-Exactament -respongué satisfet que l'hagués reconegut després de vint-i-un anys de no veure's.

La Cèlia i en Jan havien viscut de petits en el mateix replà, jugaren tota la vida junts i recent estrenada la pubertat, tot just quan s'iniciaven en el coneixement mutu dels seus transformats cossos i se'ls albirava un tènue festeig, el pare d'ella, fou traslladat a Girona, per raons professionals.
Mai més doncs, en sabien l'un de l'altre, fins aquesta fortuïta trobada.
-Què hi fas per aquí, turisme?- Li preguntà a en Jan tot emocionada i repassant-lo amb la mirada de dalt a baix, per adonar-se'n del canvi realitzat en aquell cos que recordava encara imberbe, i que es veié obligada a distanciar-se'n pocs dies després de decidir-se voler acariciar-lo.
-He vingut a passar part de l'agost, per dir en realitat, que faig alguna cosa
-I on t'allotges?
-De moment al càmping que hi ha entrant al poble, després potser escolliré un hotelet.
-Per què no vens a casa, i t'hi estàs fins que vulguis?
-Ah sí? I que dirà el teu home?
-Tranquil per això. Visc sola.
"A bodes em convides", pensà en Jan, tot alegrant-se d'haver-li sol·licitat d'aquella manera tan generosa. Però el que més l'entusiasmà d'aquella invitació fou saber que vivia sola, la qual cosa, va fer que la seva imaginació li fes una de les seves i tot sol, va anar engrescant-se, sense però, que ella ho notés. A més pensà tenir solventat pel període vacacional, l'exercici de pràctica sexual que s'havia marcat per aquests dies de repòs laboral.
La Cèlia li facilità l'adreça i quedaren pel dia següent. Havia d'amortitzar l'abonament del càmping, (al menys d'aquella jornada), i tampoc en treia res d'anar a casa de la Cèlia precipitadament atès que la majoria d'hores, ella les passava pràcticament al restaurant, pel qual motiu, no calia anar de pressa a fer-se la mudança. D'aquesta manera també, aparentaria no frisar per estar al costat d'una dona, de la qual, estava segur el rebria amb els braços ben oberts, i més segur encara, també amb les cames.
Enfosquia. Al supermercat del càmping, en Jan comprà dos entrepans, cervesa i llet que serien l'avituallament per aquella nit. Va voler passejar per a fer la digestió, pels racons menys cèntrics del recinte i durant el recorregut anava saludant amb un petit moviment de cap al veïns que l'aguaitaven. Uns tímids raigs de lluna plena volien escolar-se entre la fullaraca i configuraven una catifa d'estranyes ombres que de tant en tant es difuminaven pel llum provinent dels fanals repartits irregularment pel contorn. Volgué acabar el passeig. Entrà finalment a la seva tenda. Es posà nu damunt el sac de dormir. Tenia encès el llum de gas. Després de llegir unes quantes planes de la novel·la eròtica de torn, i abans d'agitar-se com cada dia, s'agafà amb la mà dreta el seu estri (familiarment l'anomenava cuqueta), el descapullà i li comentà xiuxiuejant, com si en realitat pogués escoltar el que li deia.
- Aquests dies noia prepara't eh?, perquè... n'arribaràs a fer d'exercici! Cal que estiguis doncs ben assajada. Ja saps el que et toca fer, no?
L'obligà aleshores a fer l'entrenament diari, i com a bona deixeble que era, després d'un seguit de voluptuosos moviments rítmics, arribà al punt habitual en què del més íntim del seu interior, va sorgir-li l'expressió inequívoca i plaent d'haver complert amb el seu deure.
-Així m'agrada, que em siguis fidel cada dia- pensà exhaust, mentre sorgia de la seva boca, la paraula que més repetia en aquesta situació: Paula, Paula.
La dutxa a l'endemà, se'n cuidaria d'eliminar les restes d'aquella emulsió disseminada per tota la superfície epidèrmica d'aquell home, que abatut per l'esforç realitzat, caigué profundament adormit, posant-se a la poca estona d'agitar-se a somiar plàcidament amb l'altra fémina que tant l'excitava i que enyorava no tenir-la vora seu per estimar-la novament.

L'horari del campistes forànis no coincidia pas amb el del Jan que a contracor va haver d'adaptar-s'hi. Quan s'alçà, veié que el cel semblava gris, i que pintaria tot el dia igual, però així i tot va decidir anar-se'n altre cop a banyar a la mateixa platja. La calitja més que no pas nuvolada, deixava passar entre mig seu, els raigs ultraviolats de l'astre groc. El sol, malgrat no voler ensenyar durant tot el matí el seu rostre, projectava igualment l'ombra dels cossos i objectes damunt la sorra blanquinosa.
Com el darrer dia doncs, la platja nudista fou el destí triat per l'estiuejador. Es tragué la roba amb tota naturalitat. Tots els seus instints animals, els creia dur ben controlats, apaivagats i esmorteïts, i se sentia cofoi per això. No en va, gaudia d'un gran nombre d'elements carnals excitadors al voltant del lloc on va escollir d'estar, i que en principi no l'immutaven.
Degut a la grisor del dia, no va preveure a posar-se crema protectora, sobre tot, allà on més li convenia, per ser la part del seu cos que llevat d'ahir, mai havia rebut el més mínim raig solar.
Es dirigí rà
pidament a l'aigua on la fredor de les onades evitaren un cop més l'enlairament de la seva estimada eina. Va nedar fins a quedar rebentat. Va sortir-se'n al cap d'uns tres quarts d'hora, i amb tota la pell del cos arrugada igual que el seu arpó. L'estora l'aguaitava pacientment, i s'estirà, aquest cop ja de panxa enlaire i aprofitant que no feia sol, va voler cloure els ulls per fer una petita becaina.
Va passar una llarga estona ignorant completament que la busca gran del rellotge havia donat gairebé dos tombs. S'incorporà sobtadament, al sentir vora seu, unes riotes d'un grup de quatre noietes adolescents, que el despertaren d'un magnífic son.
Dutes per la curiositat pròpia de la pubertat i dins de l'aprenentatge que anaven rebent de les distintes anatomies del sexe contrari que els hi oferia el marc incomparable d'aquella platja nudista, no esperaven pas rebre aquell dia una de les millors lliçons sobre l'alteració física del membre viril.
Precisament, era el tema de conversa entre les quatre i s'havien preguntat moments abans, com deuria ser el canvi tan enorme que diuen que els succeeix als mascles quan estan sota la influència femenina, be sigui física o psíquicament.
Un gelat amb bastonet que duien entre les mans i que anaven llepant premonitòriament de forma lasciva, era l'únic vestigi artificial -tret dels atuells d'en Jan-, en molts metres a la rodona.
La seva sorpresa a l'ensopegar-se amb el cos de l'home tombat i sexualment excitat, fou poder comprovar de ben a prop per primera vegada i al natural, l'estat erèctil, desafiant, i vermellíssim més que no pas morat (per la sobreexposició solar), d'un penis viril en la seva més gran dimensió. Els comentaris per l'impacte que els ocasionà i les innocents rialles en veure la desproporció respecte a la resta dels penjolls que observaren al seu voltant, foren el despertador brusc del voluptuós somni del Jan.
Les noietes en prengueren bona nota del que havien descobert, i a partir d'aleshores, cadascuna d'elles i en llurs pensaments amorosos, ja s'imaginarien de ben segur i de distinta manera la imatge del seu respectiu príncep blau.
En Jan, més vermell que un tomàquet madur, va saber reconèixer molt bé, que fou la Paula que en somnis, l'havia sabut preparar adequadament per poder arribar a l'atac definitiu i penetrar-la, encara que fos en la ficció, per primera vegada, com era el seu neguit des que la va conèixer i sobre tot des de la darrera trobada. Fet que hagués pogut succeir molt bé, de no haver-se produït en el moment just i precís, aquell maleït i sobtat desvetllament.
En el fons però, se n'alegrà que no fos així, car no hagués sabut com excusar-se de l'espectacle vergonyós, en el supòsit d'haver ejaculat davant de les quatre pubilles que l'havien estat aguaitant amb tant d'afany i morbositat.
Girat de panxa a terra, increpà a les mosses, i esperà que s'allunyessin una mica per a començar a vestir-se i plegar de la sorra.
Per una vegada i era obvi, no va caldre en aquest cas, forçar a reduir la dimensió de l'espasa amorosa. L'espant en pensar el que hagués pogut passar, va ser motiu suficient per desinflar-se-li.
Abans però de marxar de la platja, notà una coïssor desmesurada en els seus genitals, sobre tot en el gland, i lamentà aleshores no haver-se untat aquella part tan delicada i sensible epidèrmicament, amb el protector de factor més alt. Es va témer el pitjor. Com va poder, i mig escarranxat retornà al poble. La farmacèutica de guardia, que per cert, tenia un cos que li facilità l'erecció necessària, per poder fer-li la primera cura d'urgència en tota la superfície enrogida del penis, li recomanà és fes visitar per un dermatòleg especialista, ja que allò tenia característiques pròpies d'una cremada de segon grau com a mínim.
Va trucar a la Cèlia per dir que no hi aniria fins al vespre, que li havia sorgit un imprevist i que ja es veurien.
La visita a l'especialista no s'allargà massa, però el que si s'allargà fou l'expressió d'en Jan, en saber que no podria fer funcionar el seu instrument al menys durant uns quinze dies, fins que se li hagués regenerat tota la pell del prepuci i curades les llagues del gland.
S'hauria de conformar a intentar solament a fer pràctica de l'anglès, i deixar de banda l'exercici sexual que tan bé se li prometia de no ser per la insolació ditjosa del seu cogombre.
Instal·lat ja com a hoste a casa de la seva amiga, no va demanar pas, com era la seva primera intenció, poder dormir en la mateixa habitació que ella, a la fi d'evitar qualsevol temptació.
De casa estant, car el passejar no era el que més li delia pel continu fregament de les seves parts, es conformà a fer la pràctica d'anglès compromesa, llegint tant sols i omplint els seus mots encreuats, la premsa britànica i nord-americana que cada vespre li duia la seva amiga en plegar del restaurant.
En les converses que s'establien diàriament al vespre abans d'anar-se'n a dormir (la Cèlia dinava i sopava al mateix establiment), en Jan obviava parlar de la seva adolescència per no despertar en la Cèlia la passió que no varen poder tastar-se mútuament aleshores i s'engresquessin a recuperar el temps perdut. Les seves condicions físiques no li ho permetien i volia evitar sobre tot, tractar de qualsevol tema voluptuós i morbós que pogués provocar-li la més simple erecció. La tibantor de la pell el faria rabiar de dolor i no estava disposat a patir. Esperaria en tot cas, un dies per veure la evolució de les ferides, i aleshores ja obraria en conseqüència.
Lamentà també haver de sacrificar la lectura de la novel·la eròtica que s'endugué per aquests dies d'esbarjo perquè l'excitava massa. El dia l'ocupava doncs en dormir, menjar, llegir, veure la tele, i sobre tot, untant-se cada mitja hora de pomada la seva estimada titola, per accelerar-ne al màxim l'ansiada recuperació.
Al dotzè dia de permanència gratuïta en aquell pis, coincidí en ser el dia lliure de la Cèlia. Aquesta s'oferí, a instància del pacient, a acompanyar-lo altre cop a l'especialista, donat que, ja se sentia bastant recuperat. Tenia la pell suficient regenerada i si es descapullava, no li feia gens de mal. L'aspecte carnós del gland havia retornat al seu estat i color morat naturals.
Aconseguí no trempar ni un sol dia dels que va estar de baixa forçada, i pressentia que avui ja seria la data perquè el seu instrument fos donat d'alta. (Mai aquesta paraula havia tingut un significat tan propi per en Jan, fins i tot cregué que el significat es quedava curt, ell la definiria com: altíssima).
Tenien casi una hora de camí fins a la clínica. Ella conduïa l'Ibiza del Jan. Durant el trajecte, aprofitant el motiu de la visita, la Cèlia va voler parlar sobre la qüestió, interessant-se per l'estat d'aquella peça de carn del seu amic, que encara no havia arribat a conèixer, ni en la seva joventut, ni ara que la tenia ben a prop, però accidentada.
- Tinc curiositat per saber que et diu el metge, Jan-
- Jo, no és ja curiositat el que tinc. És ànsia per saber quan podré fer anar el meu trasto amb normalitat.
- Tens dificultat per orinar? -preguntà amb to burleta.
- No, no és aquest el problema. No sé si m'entens.
- Sí, ara sí que ho entenc- Respongué fent-se la innocent, per prosseguir:
-Ara, seriorament; saps que una de les coses que més he lamentat en aquesta vida fou que quan vaig decidir-me a coneixe't del tot, inclòs aquesta part petita del teu cos, -sonrigué dirigint una viva mirada a determinat lloc- va ser quan els meus pares se'm van endur a Girona? No saps pas el trauma que això em va suposar. Jo aleshores t'estimava molt i malgrat les privacions i mentalitats d'aquell temps, ja estava disposada a lliurar-me a tu, tot i ignorant com era i què s'havia de fer quan estaves amb les calces avall o sense, amb un home al teu costat. Però jo estava cegada per tu i volia anar a per totes.
-Ho sabia Cèlia, i per això m'he alegrat tant de trobar-te. Pel que fa al meu cos, i en especial, això que ara anem que em curin definitivament, si tu vols, aviat el coneixeràs.
- Sí, ho vull.
La resposta tan espontània i esperançadora de la seva amiga, el va trasbalsar de tal manera, que per qüestió de segons, va poder evidenciar del tot que ja començava a estar curat, però necessitava no obstant la confirmació oficial, per poder-la fer actuar tan prompte com fos possible, amb seguretat de no tenir conseqüències nocives.
Sortosament, el resultat fou l'esperat tant pel pacient, com per l'acompanyant, amb l'única indicació que si tenia relacions sexuals aviat, procurés estar sempre molt lubrificat, ja que la pell i la carn la tenia tendríssima, com si d'un infant es tractés, i no li estava permès el contacte amb cap superfície mitjanament asprosa.
El viatge de retorn fou com un llampec. El pensar que podia reestrenar el seu flabiol i tenir assegurat el cau on poder-lo introduir, motivà que el pes de la cama dreta d'en Jan descansés contínuament sobre el pedal de l'accelerador. La fortuna volgué que no hi hagués cap radar, ni cap parella de policia motoritzada durant el trajecte.
En arribar al domicili de l'amfitriona, i atès que aquell dia podien dinar junts, per celebrar d'una banda tal efemèride i de l'altra, celebrar la curació definitiva del pardal socarrat, s'aturaren abans en una pastisseria, per comprar dues botelles del millor cava del Penedès i uns pastissos de xocolata.
La calor d'aquella tarda d'estiu, convidava a beure constantment i quan arribaren a les postres gairebé no els quedà cava suficient per un brindis en honor a la seva antiga amistat, però així i tot, pogueren omplir les respectives copes sense arribar a sobreeixir-les del refrescant escumós.
-Cèlia, brindem perquè aquesta tarda puguem tancar el parèntesi que es va obrir entre nosaltres fa molt de temps i alhora, situar-nos en el mateix punt on el destí ens va obligar a deixar-nos.
-Què vols dir amb tot això? -Respongué estranayada per tanta ret
òrica.
-No m'has dit que volies coneixe'm aleshores i te'n vas haver d'anar? No m'acabes de dir avui que vols conèixer el meu cos, i sobre tot, aquesta part (senyalant-se el seu peculiar centre de l'univers) recent restaurada?
-Clar que ho vull!
-Ens trobem igual o no que llavors, doncs?
-Home , vist així sí.
Sobtadament en Jan canvià un xic el seu semblant
-És clar que de fet, no tot és igual Cèlia. També et vull parlar seriosament. En part tens raó que puguis tenir dubtes. Ara, malgrat que m'agrades i tinc, ara que puc , moltes ganes de que ens unim sexualment i poder sentir després de tant de temps, amb el teu consentiment, és clar, el plaer d'una bona relació carnal, malgrat haver-te dit que em trobava sol i que tu podries omplir-me aquest buit, ja t'avanço perquè no t'il·lusionis, que hi ha una altra dona en la meva vida. Es diu Paula, és molt maca, tan maca com tu. Ara bé, l'estimo molt, crec que ella m'estima també però té una pega: és casada i no pot correspondre'm com jo voldria.
La Cèlia quedà trasbalsada, gèlida. Per què li havia de dir allò i ara?, es preguntà. Per què precisament moments abans d'un més que probable encontre amorós ? Allò, li va tocar el voraviu.
-T'has agitat amb ella? -Li interrogà com a reacció de la inoportuna i inesperada confessió.
-Si entens per agitar, l'haver-li fet l'amor, t'he de dir que no. Hem tingut això sí, els nostres petits flirtejos i entremaliadures, però mai hem arribat a realitzar una unió sexual com cal.

Expressament silencià la nit boja de l'apartament de l'Angie, per no apaivagar l'estat d'ànim de la Cèlia i evitar que tots el presagis d'una anunciada i immediata envestida sexual se n'anessin en orris. Aquesta temença però, arribà més prompte del que en Jan s'imaginava.
La Cèlia que se les prometia tan felices amb la joguina ja crescuda del seu amic d'infància, canvià sobtadament de parer i com excusa per a no continuar tocant el tema, es posà a desparar la taula, posant en remull tota la vaixella i coberts, i agafant d'una revolada el davantal, es posà a ensabonar tots els estris de l'aigüera, mentre li insinuava al seu company de pis, si abans de la migdiada se'n volia anar a comprar el "The Sun" per no perdre el seu exercici diari d'anglès.
En Jan que va saber captar la indirecta, dòcilment acceptà la insinuació i es dirigí cap al quiosc, tot maleint la falta de tàctica i la inoportunitat d'explicar-li en aquell moment de presumible envestida sexual, l'existència de la Paula en la seva vida.
-Quina manera més tonta i estúpida d'espatllar-me jo mateix els plans immediats- Comentà en Jan pel capbaix.

Passaren tres dies perquè la parella es trobés novament en un ambient propici per poder reiniciar el diàleg idoni que els dugués finalment cap a una relació sexual com la que calia preveure a l'inici del retrobament i sobre tot, abans de la confessió.
La Cèlia, ressentida pel descobriment, li havia manifestat immediatament després d'assabentar-se de l'existència d'una altra dona en el cor del seu amic, que podia continuar comptant amb ella per tot el que volgués llevat d'una cosa.
Aquesta classe de restricció li recordà a en Jan, la manera en què es va oferir la Paula quan va tenir lloc la seva separació, però això no el va espantar gens, car sabia per experiència, que un no tan sever d'entrada a una relació sexual amb una persona que se li havia ofert generosament, es convertia més tard, si s'ho sabia treballar bé, amb un sí tan esplèndid i magnànim com el que li atorgà la Paula recentment, malgrat la conscient manca de penetració.
Era la darrera nit de les curtes vacances d'estiu. Tot i que podia gaudir-ne més de jornades, la resta de disponibles les tenia ja compromeses per a la propera campanya d'esquí.
Prepararen conjuntament un sopar fred com requeria la temperatura ambiental, i per tal d'animar el col·loqui que seguiria a les postres, s'autoserviren un combinat de menta amb vodka que van acabar de beure's asseguts al sofà.
-Sembla estrany Cèlia, que tot i la confiança que ens hem demostrat tots aquests dies, malgrat no pogués funcionar sexualment, no hàgim tingut ni tant sols una mínima carícia o morrejadeta. Creu-me que per a mi és un fet insòlit una cosa així.
-No et negaré que m'estranyava una mica, i prou que en tenia de ganes que et tiressis a sobre meu, però com que sóc de la vella escola encara, entenia que havies d'haver estat tu qui comencés, no?
-I per què no passem a l'acció, doncs?
-Home... Jan, ara no corris, tampoc! Què vols fer ja d'entrada, despullar-me tota i atacar?

Aquella frase no tenia massa sentit dir-la donat que, tot i anar mig vestida, la roba que portava a sobre, la configurava com una nuesa camuflada. La indumentària d'aquella tarda, consistia en una samarreta de bambula de color cru, sense mànigues, cenyida, escotada en excés i evidentment sense sostenidors a sota, la qual cosa, permetia endevinar clarament la forma del seu cos i la voluptuositat dels seus pits, que amb l'ajut de la pròpia suor, feien destacar com els mugrons rosats i desafiants s'empegaven de tal manera al teixit que amenaçaven de travessar-lo atesa la seva turgència. Davall de la camiseta sols duia la calça d'un bikini blanc, que tot i portar folre, permetia clarejar l'abundant negror del seu pubis.
En Jan, obligat per les circumstàncies d'aquests darrers dies i a la fi de frenar al màxim l'esverament que tot aquest paisatge femení li comportava diàriament en veure-la vestida d'aquella manera, s'havia proveït per inèrcia una vegada més, d'uns calçotets molt ajustats per sota d'un pantaló curt d'esport, que era l'única peça de vestir que duia habitualment dins de casa. Aquell dia però, encara que no se li notés massa, la pressió del seu flabiol per sortir d'aquella presó de roba que l'oprimia, era considerable i pregà la Cèlia per no demorar massa la llibertat de la seva joguina i poder deslliurar-la ben aviat d'aquell martiri.
-Sembla que per fi doncs coneixeré aquesta cuqueta, com tu dius, oi Jan? -Li digué al seu amic que restava al sofà ben acomodat. Ella es dirigí cap on hi havia l'equip de música. No es va entretenir a canviar la cassette que hi havia a la platina. La música era melòdica, instrumental, suau, però desconeguda per a en Jan. Aquest, no va preguntar ni tan sols de qui es tractava.
-Si no et fa vergonya Jan, per mi ja em pots presentar aquesta cuqueta quan vulguis. -Li insinuà mentre encengué una làmpada al·lògena que enfocà vers la paret per tal de donar una llum indirecta que atenués l'escalfor que es veia venir.
En Jan respirà a fons en sentir aquell suggeriment i com si es tractés d'una ordre, d'una revolada es va treure les dues peces de roba alhora, quedant-se completament nu i amb la posició ideal d'equilibri natural.
En Jan desconexia com podria ser l'estat d'equilibri natural d'una dona, però el que sempre havia manifestat insistentment, era que l'estat d'equilibri total de l'home, ve donat quan els punts d'unes coordenades imaginàries s'encreuen entre la verticalitat del propi cos i l'horitzontalitat del penis redreçat completament. Volia dir amb això que es tornava a trobar com sempre, en plena forma física per a complir el paper de mascle que la natura tan generosament li havia atorgat.
Sense seure's al sofà, convidà la Cèlia que s'apropés a ell, tot allargant-li les mans per a rebre-la. Ella obeí i estenent també les mans, van per primer cop unir-se en una abraçada que hagués sigut del tot agradable, si no hagués estat per la cigala tesa d'en Jan, que molestà a la Cèlia al punxar-li el baix ventre. Sortosament la massa encarcarada de carn dura i plena de voluptuositat desvià la seva trajectòria rectilínia i es recolzà en posició obliqua per damunt la calça blanca del bikini. D'aquesta forma, pogueren continuar abraçats i començar d'immediat a intercanviar-se la seva sensualitat unint els seus llavis i jugant cadascú amb la llengua de l'altre, mentre les seves mans recorrien el dors de la respectiva parella amb moviments rotatoris fins arribar a una exploració total.
En Jan hagués preferit no avançar esdeveniments però a petició de la seva companya afamegada per no haver tastat home des de la seva darrera temptativa, ara feia un any i mig, l'invità directament a anar a la cambra.
-Vine a l'habitació que estarem més còmodes. -Li comentà ella mentre preferí agafar-lo del seu membre i endur-se'l tot estirant-lo del penis com si es tractés d'una corda unida al cos, en lloc d'anar-hi agafats de les mans, com seria apropiat.
El féu estirar al llit després de treure'n la vànova i els dos animalons de pelfa que reposaven damunt d'uns coixins enormes.
Ell, mentre es contemplava com un autèntic narcís en els espills que cobrien tot l'armari, notà a través d'ells com la Cèlia cobria amb un mocador de tonalitats vermelles la pantalla de la tauleta de nit, a fi d'atenuar la llum de l'habitacle, i evocar així la majoria de seqüències de catre que recordava haver vist sovint al cinema.
Sense cap mena de gràcia ni sensualitat, la neguitosa femella s'assegué a la vora del llit, es tragué el calçat, es despullà de la samarreta i va treure's la calça del bikini deixant totes les peces de qualsevol manera al damunt de la catifa rosada. S'agità al costat del seu amic, l'abraçà de cara i començà a petonejar-lo a la boca mentre que amb la seva cama dreta envoltà el cos del seu amic, per tal que el seu propi sexe s'obrís descaradament i anés en recerca d'aquell membre que conservava encara la seva rigidesa, però que estava desorientat per la precipitació de l'escena.
En Jan enyorava els preludis que tot acte amorós comporta i quan menys s'ho esperà, la lubrificada escletxa de la Cèlia, acompanyada per les convulsions que el cos de la dona li donava, va trobar de seguida la punta d'aquella llança i se la féu relliscar al fons de la seva caverna. Amb quatre moviments rítmics va aconseguir que l'espès i a
rdent raig llavorer del seu amant, cobrís per complet l'interior d'aquella vagina, que després de molt temps de sequera de líquid masculí, va poder sentir-se feliçment complaguda.
Allò no va satisfer del tot a en Jan per quant no va poder ser part activa com hagués desitjat, i a més, quan notà a través dels miralls que el cos que havia acabat de posseir, tant amb el seu físic com en les seves agitacions a l'hora de fer l'amor, tenia una similitud extraordinària amb el de la seva exdona.
Hi hagué un instant en què en Jan es trobà confós. Va veure's per uns moments, acompanyat de tres fémines distintes.
Tenia damunt seu una dona recent posseïda sexualment. A l'espill, se li reflectia una altra, a la que ja havia posseït temps enrere i necessitava oblidar. Sortosament però, quan tancava els ulls, solament tenia present la tercera, la Paula, que malgrat no haver-la pogut gaudir totalment al seu dia, per exprés desig d'ella i que respectava complagudament, era l´única del trio que estimava i desitjava haver-la pogut fruir ara i de la mateixa manera.
Mai la joguina d'en Jan s'havia encongit tan de pressa com en aquesta ocasió i és que per molt necessitat que estes de posar-la dins d'una vagina, la sensació de desencís i de buit fou enorme. Se n'adonà que hi faltava entre mig, l'ingredient de l'amor, la qual cosa, tant sols podia sentir al costat de la "seva" estimada Paula.
-Ara que hem fet l'amor, com t'imagines que hagués estat si ho haguéssim fet abans de separar-nos? Li preguntà la Cèlia evocant l'època de la seva frustrada experiència juvenil.
-Si hagués anat com avui, penso que no gaire bé.
-Per què? Que no t'ha agradat? Jo, m'he extasiat i he perdut els estreps de seguida, igual que tu també, no?
-Precisament per això!
S'estranyà d'aquella resposta i continuà volent indagar el per què.
-Però... que no es tracta d'arribar junts i congeniats al final?
-Sí maca, però.... abans hi ha un camí a recórrer i tu te l'has saltat a la brava. No es pot anar de zero a cent sense passar abans pels vint-i-cincs, cinquantes, seixantes, molt especialment els seixanta nous.... Ai que poc en saps de sexe! - Li recriminà.
La Cèlia no trobava cap excusa bona per donar-li, però s'esforçà en defensar-se per la seva precipitada acció amorosa, buida dels obligats preliminars.
-No m'estranya gens que pensis això, Jan. En ma vida solament he estat amb tres homes i tots tres semblaven voler el mateix. Tindre un forat on poder descarregar sense tenir en compte el que jo podia estar sentint o necessitant en cada moment de la relació. Avui però, amb tu he notat una cosa diferent i al sentir-me tan aviat excitada per dintre, he volgut anar de pressa i per això he precipitat com has vist, la penetració per poder viure per primer cop, un orgasme conjuntat. De les meves anteriors experiències, saps?, un dels homes que podia dir més em complaïa, tenia encara la delicadesa de prestar-me una mica d'atenció i després d'esforços per part seva, i això sí, un cop ell ja s'hagués desfogat prèviament, intentava fer-me arribar al final a base d'atormentar-me amb carícies i petonejos per tot el cau de l'alegria, però comprendràs que no és el mateix, viure un orgasme completament acoblats carnalment com el que hem viscut tu i jo ara, que no pas el provocat a desgana sols per complaure'm i per compassió.
-No necessitaves disculpar-te de res Cèlia, i me n'alegro que amb mi, al menys, t'hagis sentit tan satisfeta.
A en Jan se li posava molt fàcil el paper de bon amant amb la Cèlia, malgrat que ell no en quedés gaire complagut.
Ella s'alçà per a beure una mica i després per dirigir-se al lavabo a refrescar-se la cara i fer-se una neteja superficial amb una esponja per eixugar-se el líquid seminal que l'havia regalimat de la vagina i li baixava cuixes avall mentre caminava.
Ell continuava estirat al llit reflexionant sobre el perquè no li havia acabat de convèncer aquella relació, malgrat les ganes que n'havia tingut d'arribar-hi. Va estar meditant-ho una estona, i es va convèncer una vegada més, que l'autèntic plaer per a ell, no rau en el sexe per sí mateix encara que fos junt a una dona o en solitari, (d'això n'era massa experimentat ja), sinó que la més maca i veritable essència del plaer ve donat quan la dona amb qui estàs relacionant-te sexualment, no es preocupa gens pel seu propi plaer i sols s'esmerça en procurar-te'l tot a tu, mentre que per la teva part, actues de la mateixa manera vers ella. En aquesta coincidència de voluntats està l'èxit d'una autèntica relació amorosa, i això, comprengué que solament li podia succeir amb la Paula. Per tant, ja podia confirmar a partir d'ara, que tot nou contacte sexual que faci, sigui amb qui sigui, equivaldrà a una masturbació en parella però mai podrà dir que està fent l'amor amb algú, llevat que aquest algú sigui una dona a qui estimi, i això única i exclussivament està reservat a la Paula, si és que ella ho vol, és clar!
De retorn de la cambra de bany, la Cèlia s'estirà a vora el seu company, que restava encara tot pensatiu i sense cap nou al·licient que l'animés a devorar el cos d'aquella dona que semblava voler anar a per feina altre cop. Se'n va adonar per l'empenta que duia ella, que volia recuperar el temps perdut de tanta abstinència sexual. En Jan, intentà a mata-degolla posar-hi la màxima voluntat però, fou la Cèlia la que amb la seva boca maldava per adreçar de bell nou aquell membre gandulejat i amb poques ganes de respondre a l'excitació que li procurava l'esforç de la seva companya. A mig exercici, per entretenir més la cosa i per tal d'ajudar a crear un ambient de més morbositat, en Jan va voler satisfer una curiositat que sempre havia tingut.
-Cèlia, ara que estàs tan entusiasmada en aquesta feina, et vull fer unes preguntes: Has tastat mai la mel masculina? i aquest líquid que ara em regalima per la punta i que estàs saborejant, quin gust té?
Ella, que tenia en aquells moments la boca ben ocupada no podia pas respondre'l i semblava no escoltar-lo per quant es concentrava de ple en el seu estimulant objectiu.
-Oi que no m'has sentit, Cèlia? Li preguntà prenent-la per la cabellera i forçant-la a orientar la seva mirada vers ell.
-Què el vols provar? -Li contestà, obligada a reposar uns segons de l'exercici bucal que contínuament i amb frenesí estava practicant amb la part tan sensible d'aquell cos baronívol que trigava a reaccionar més del que tenia per costum.
-Dona... no ho sé. Sempre havia tingut la curiositat de saber quin gust deuria tenir i és clar, si tu ara Cèlia m'ajudessis podria ser una bona ocasió per coneixe'l, no creus?.

Per uns instants la Cèlia no digué res i tornà a la seva feina amb l'entusiasme habitual. Passats uns segons i a la fi de poder complaure'l, després d'alguns bruscs traguinyols, soltà el ceptre de la seva boca i amb els llavis tancats es dirigí d'immediat a buscar els llavis del seu amic, per traspassar-li amb un bes profund, l'humor que pogué extreure-li del seu membre. D'aquesta manera en Jan, va poder conèixer el sabor d'aquell licor transparent i lliscós fruit de la seva pròpia collita i de l'esforç i el treball de la dona. El considerà, al seu gust, un xic saladet per al seu paladar, però intuïa que deuria ésser excitant per a les fèmines en un moment d'intimitat i acuïtat com aquest.
Satisfet de la seva curiositat, notà que li faltava poc perquè la Cèlia, acabés la tasca que s'havia proposat, i no fou difícil intuir-li la propera maniobra.

-Què voldràs fer ara que me l'has posat a to, esfondra-te-la de nou altre cop i ja està?
-Sí, en tinc moltes ganes. Tu no, Jan?

En Jan no va respondre i pensà que després de l'anterior experiència i davant de l'impuls que duia la seva companya, seria inútil tota temptativa d'adornar amb una mica més de fantasia i imaginació aquella nit de comiat i de luxúria, i va creure convenient per a contentar els desitjos impetuosos de l'amiga, complaure-la com més aviat millor, sense el concurs de paraules agradables ni necessitat de mentides, i pensar ja en l'endemà, en el retorn a la seva ciutat per poder estar més a prop de la seva estimada Paula.
La Cèlia, aquesta vegada no es va voler jeure al costat del seu company, i demanà situar-se asseguda damunt les cames d'ell a la fi de donar-li expressament l'esquena i poder-li així requerir que li grapegés aquelles dues mamelles, necessitades d'un sostenidor gegantí, i que pel seu volum i pesantor restaven inclinades de forma divergent. Els mugrons de tan rígids, recordaven dues enormes gàrgoles de casa pairal orientats a extrems oposats.

Entre i tant les dues mans d'en Jan restaven ben ocupades amb cada una d'aquelles taronges fent-les girar com si fossin sengles nòries, ell, aliè completament als gemecs i sospirs de la companya que demanava amb insistència més col·laboració, no desviava ni un segon la mirada de l'espill, sorprenent-se cada vegada més d'aquella semblança entre el cos que estava fornicant i el de la seva exdona. Si tancava però els ulls, la seva imaginació permetia pensar que aleshores el cos que estava posseint era el de la seva enyorada Paula. La realitat però, el decebia més que no pas estimular-lo. La Cèlia, estava lubrificada ja del tot i no pas per mèrits del seu company. Volgué anar altre cop en recerca de la punta del pal de tan bon record, per tal encastar-se'l per segona vegada al bell mig de la seva fondosa i humida cova. Amb unes quantes rítimiques batzegades corporals i uns brams que molestaren l'oïda del seu amant, en va tenir prou per arribar a l'èxtasi. La natura d'en Jan, malgrat les circumstàncies i la poca predisposició en participar d'aquell acte, acabà amb tants moviments i convulsions per sucumbir i trigà uns segons més per inundar-la altre vegada de seu líquid vital. Va restar uns moments més penetrant-la fins que la flaccidesa del seu membre l'obligà a separar-se d'aquell cos femení que embogia de plaer, mentre que el del m
ascle més aviat es complaïa ja d'haver ejaculat, no pel plaer en sí mateix que li produí l'orgasme, sinó per poder donar d'aquesta manera per acabat, aquell acte del tot insatisfactori, tant sexualment com anímicament. La Cèlia però, semblà quedar altre cop satisfeta i en Jan se n'alegrà novament que així li ho fes notar. No hi hagué més extres i ambdós, es predisposaren a anar rebent la son que poc a poc envaIa els seus cossos, mentre anaven recordant les millors anècdotes viscudes junts durant la seva enyorada pubertat.
A l'endemà, un petó protocolari als llavis, absent de tota voluptuositat, fou el darrer record femení de les vacances estiuenques d'en Jan.

* * *
(Continuarà en una quinta i. , ara sí, darrera entrega)