Cercador
L'amor secret
Un relat de: Martha Lu- Compartir:
L’AMOR SECRET
Es va enamorar d’ell un capvespre d’estiu d’ara fa prop de tres dècades. La Mag era una joveneta de 25 anys que no havia conegut encara el somni d’un amor apassionat. En Henry, un home madur d’uns 40, casat i absolutament irresistible.
Ella semblava una nina, fràgil i delicada, innocent. Potser ho era; potser ho és encara. Ell, fort i poderós, resolutiu i atractiu com cap altre.
Van coincidir a la feina. La Mag no ha oblidat aquell dia, quan va preguntar, intrigada i corpresa, el seu nom a un company. Passarien uns quants anys fins que no tornessin a coincidir.
En Henry ha estat el millor cap que la Mag ha tingut mai. Sempre brillant i assertiu. Amb el temps, van esdevenir amics inseparables. La Mag mai li va confessar que n’estava enamorada. No sabem què hauria passat si ho hagués fet. A ella, li agrada pensar que haurien compartit un amor romàntic, apassionat i etern; però la por de perdre a un amic la va dominar.
La Mag, una infermera decidida i lluitadora, era una persona de valors ferms i antics. Li agradava sentir-se lliure; però tenia sempre present que la seva llibertat acabava on començava la de qualsevol altre persona. Tenia un acurat sentit de la justícia i no s’hauria perdonat mai fer mal a ningú, ni que fora de manera involuntària. No desitgis per a ningú res que no vulguis per a tu- solia dir.
I és clar, en aquesta història d’amor no viscuda, hi havia una tercera persona: la Blanch, l’esposa d’en Henry. Elles no es coneixien. No s’han conegut mai.
Diuen de la Blanch que és tota una senyora. La Mag ha estat sempre una dona d’aparença seria, millor dit formal, secretament fascinada per la cultura hippy. Va rebre una educació estricta i rígida, sentint-se sempre molt estimada pel seu entorn més proper. No la van educar per ser l’altre; però ho hauria donat tot per un instant d’amor.
Ara és tard, La Mag ha envellit; mentre que en Henry continua tan atractiu com sempre, o potser més que mai. Ell li té afecte però mai s’hi fixarà. Ella sempre l’estimarà.
Es va enamorar d’ell un capvespre d’estiu d’ara fa prop de tres dècades. La Mag era una joveneta de 25 anys que no havia conegut encara el somni d’un amor apassionat. En Henry, un home madur d’uns 40, casat i absolutament irresistible.
Ella semblava una nina, fràgil i delicada, innocent. Potser ho era; potser ho és encara. Ell, fort i poderós, resolutiu i atractiu com cap altre.
Van coincidir a la feina. La Mag no ha oblidat aquell dia, quan va preguntar, intrigada i corpresa, el seu nom a un company. Passarien uns quants anys fins que no tornessin a coincidir.
En Henry ha estat el millor cap que la Mag ha tingut mai. Sempre brillant i assertiu. Amb el temps, van esdevenir amics inseparables. La Mag mai li va confessar que n’estava enamorada. No sabem què hauria passat si ho hagués fet. A ella, li agrada pensar que haurien compartit un amor romàntic, apassionat i etern; però la por de perdre a un amic la va dominar.
La Mag, una infermera decidida i lluitadora, era una persona de valors ferms i antics. Li agradava sentir-se lliure; però tenia sempre present que la seva llibertat acabava on començava la de qualsevol altre persona. Tenia un acurat sentit de la justícia i no s’hauria perdonat mai fer mal a ningú, ni que fora de manera involuntària. No desitgis per a ningú res que no vulguis per a tu- solia dir.
I és clar, en aquesta història d’amor no viscuda, hi havia una tercera persona: la Blanch, l’esposa d’en Henry. Elles no es coneixien. No s’han conegut mai.
Diuen de la Blanch que és tota una senyora. La Mag ha estat sempre una dona d’aparença seria, millor dit formal, secretament fascinada per la cultura hippy. Va rebre una educació estricta i rígida, sentint-se sempre molt estimada pel seu entorn més proper. No la van educar per ser l’altre; però ho hauria donat tot per un instant d’amor.
Ara és tard, La Mag ha envellit; mentre que en Henry continua tan atractiu com sempre, o potser més que mai. Ell li té afecte però mai s’hi fixarà. Ella sempre l’estimarà.