L'amor d'estiu (1)

A mitja tarda

Entremig d'un llarg carrer
aptapeït de balcons amb flors
amb el solet de mitja tarda
es troben dos amors

Pasegen per carrers costeruts
i per plaçes on jugen xiquets
es diuen moltes coses
riuen molt i s' expliquen secrets


Sota l' olivera de la plaçeta

Sabor de sal tenen els teus llavis
declaro que t'estimo amb fervor
delicadesa, energia, passió, alegria
de nit, de dia, sense dubtes, de tot cor

Veig als teus ulls foscos l'amor
el teu cor és pur com el blau cel
ets el meu somni fet realitat
has caigut del cel pero no ets estrella fugaç

Ens en vam anar cap a casa meua, avui no hi hauria ningú. Vam passar per una botiga incomprensiblement oberta en dissabte per la tarde i ens vam comprar un gran meló.Després vam fer cap al pont de la via del tren on entre raïls i catenàries i un sorollòs tren Talgo en direcció a Barcelona vam contemplar una posta de sol preciosa, poètica. Si fós per mi hagues durat eternament pero no sóc jo qui mou e pas del temps.


Una posta de sol

Cau el sol
i tu i jo li diem: Adeu!!
el destí no és nostre
el temps és seu

Veig grocs, rojos, morats
aromes de vida
taronges, blaus, colors de terra
la nit arriba de seguida

Tanco els ulls,
m acarona el vent
ha marxat la calor
que boinc és amb tu este moment


Ens dirigim cap al xalet a sopar. Ens preparem amanida, espirals amb cloïsses, gelats de nata i xocolata i cafés. Tot per a dos i ví per a quatre. I llavors, sorpersa: un quadre simple, espontani pero de tot cor: una parella dalt d unes roques mirnat l' inmensitat del mar. Una vegada ben penjat el quadre et confesso estar fora de joc i no tindre res pensat pero...


Un fandango et vull cantar
des de dintre del meu cor
tu m' has omplert d alegria
per tu un fandango d' amor

Ara el que et vaig a cantar
no és cosa preparada
com millor se dir les coses
es de forma improvitzada

Ara agafo este got
fins a dalt tot ple de ví
i cantant jo vull brindar
momés per tu i per mí

Aquesta es la darrera
que per tu vaig a cantar
que quan s' acabe esta rima
et començaré a besar


I aixi van estar-se hores i hores fins que van decidir anar una estona de passeig abans d anar a dormir. No podien parar de riure. Era l efecte del ví per a quatre que s' havien begut i, entre rialles, tenien el mínim temps per besar-se abans que a un dels dos li agafés de nou el riure tonto.


Et voldira congelar
flor meva,és un dir
pero algo tan bonic
seria delicte deixar-lo marcir

Somniava estos moments
poeta-etilico-romàntic
del teu cor en brolla amor
surt per la boca i és fantàstic

...