La vida gèlida

Tiro enrere, i aprenc a errar millor
Omplo el pou que tinc a dins
Amb brossa i desperdicis immunds
Tot rau ocult en els budells
Entortolligats i fent força per esventrar-me
Sé que com més quiet el dolor minvarà
Ajagut sobre la flaçada deixo els ulls en blanc
Però tot jo es desborda, surt a la llum
I empudega la cambra i jo ben romàs
Respiro per la boca i em deixo macerar.‎

La carn estovada no fa plorar
Es guaita amb fredor i s'intenta aprofitar
Per adobar els camps
L'ossada s'ofrena als gossos i del crani se'n
Fa un test per cactus, que sempre algú no regarà
La riuada arrossega la canalla quan la mare ja en té prou
I la vida gèlida es fa perenne.‎