La Verònica

Malgrat no trobar cap cita evangèlica que corrobori la seva existència, sembla que hi ha - ultra la pietat popular - altres fonts que venen a confirmar la certesa d'aquesta figura.
Però qui era aquesta dona que va eixugar el rostre de Jesús ?
El nom en que la coneixem fa referència no a la seva persona, sinó clarament a la imatge que segons la pietat popular, va quedar dibuixada quan ella moguda per la caritat, davant la imatge d'aquell home, que caminava d'esma , i que de ben segur, no podia veure amb claredat on posava els peus, com a conseqüència de la sang que rajava del seu cap, coronat - com sabem - d'espines, i suat , tant per l'esforç inhumà, com per l'angoixa evident davant de la situació en que es trobava, i la imminent execució en creu que coneixia perfectament.
Podem pensar que es tractava d'una dona de Jerusalem, d'una dona que havia vist al Mestre quan foragitava als mercaders del temple, quan entrava triomfant assegut dalt d'un polli, possiblement també quan curava a algun malalt, quan consolava a algun afligit; potser ella mateixa havia demanat i obtingut de Jesús algun consol humà.
Podem pensar que era una més de les persones, que acovardits contemplaven els prolegòmens del magnicidi, amb la consciència clara de que s'anava a produir una injustícia, i amb la por - humana i comprensible - d'intervenir per evitar-ho.
Ens cal situar l'acció i el moment; arreu soldats romans que tenien encomanada la tasca de conduir els condemnats fins al Gólgota, però arreu també sicaris jueus que tenien encomanada la tasca d'evitar qualsevol aldarull, qualsevol mostra d'humanitat. I tot en un ambient de bogeria col·lectiva, d'excitació política; era difícil i àdhuc perillós, manifestar-se en sentit contrari al desenvolupament previst dels fets ignominiosos, i la dona del nostre relat, tenia ben presents aquests condicionants.
Que la mou doncs a exposar-se a la violència física immediata dels soldats romans, i la més que segura repressió posterior dels sicaris jueus ?. Literalment podem pensar en que la imatge que ofereix Jesús, li trenca el cor , i de forma espontània, sense pensar en res més ,es llença per entremig dels soldats i eixuga el rostre cobert d'una pàtina de sang i suor, que donarà com a resultat el negatiu d'aquest mateix rostre en el mantell o llençol , com diu la tradició i com se'ns ha explicat sempre. Aixi ens arriba a nosaltres el relat dit de la Verònica ( de vera = vertadera , Icon = imatge ; de la Vertadera Imatge )
Que va ser desprès d'aquesta dona valerosa ?. Podem pensar que els soldats devien colpejar-la violentament pel seu atreviment ; veiem en ells la desesperació, com la veiem en el Centurió català, aquell que havia dit a Jesús " jo no sóc digne, però digues una paraula i el meu criat és curarà " vestit amb roba de carrer, confós entre la multitud, que contempla mossegant-se els punys, com altres companys seus, també sense cap voluntat, però lligats per la obediència deguda ( com és farà servir aquest recurs en el futur, oi ? ), Franco, Hitler, Pinochet,....porten fins a la mort a Jesús, al Mestre.
i en el millor dels casos, rebé en aquell moment el rebuig social de molts dels presents; sentim també alhora la íntima alegria de Simó de Cirene, inicialment forçat a col·laborar amb el transport de la creu, i convertit a la fe de Jesús, per la mansuetud, per la resignació, per la dignitat suprema de la seva presència ; l'admiració silenciosa dels lladres que serien penjats al seu costat, i que no troben en aquell tràngol dolorós, l'afecte dels jueus, pels qui en el seu interior pensaven que havien ofert la seva vida ; l'agraïment de Maria i dels amics de Jesús, davant aquell acte, alhora tant simple i tant complicat d'executar . Finalment no està però lluny de les possibilitats pensar que aquesta dona, com Llàtzer, pagaria amb la seva vida aquest acte d'humanitat.
Aquesta figura de la que desconeixem fins i tot el nom, sempre m'ha provocat un fort corrent de simpatia, la veig a les manifestacions dels nostres dies, quan només un grup petit amb algunes dones, s'enfronta als nous romans i als eterns sicaris ; quan una mínima part de la nostra societat, ens recorda l'horror de la globalització econòmica, l'estupidesa sense límits de trencar l'equilibri biològic, desviant rius, enderrocant muntanyes, i insistint tenaçment en que el món es un, i que tots som cridats a gaudir-ne amb igualtat de condicions.
La dona desconeguda, rep també per extensió el nom de Verònica, ella , i els que fan com ella, son la Vertadera Imatge de l'ésser humà.



mora.a@guimera.info