La veritat de'n Kino

Hi havia una vegada una criatura que vivia en un humil però acollidor poble. Kino no era molt àgil ni tenia forts els braços, però era imaginatiu i això li permetia suplir les mancances físiques.
El poble on vivia, era abans una tribu nòmada, que seguia nomes els passos del menjar i la bona temperatura, però temps d'ençà que el consell de la tribu havia decidit d'establir-se en un lloc (havien descobert que les pells dels animals també els podien guarir a ells del fred si les tractaven bé i que els arbres produïen una mena de bossa petita amb aliment a dins) . No sense abans comprovar que els terreny estava envoltat de tan sols uns veïns que no tenien ninguna pinta de ser agressius.
En aquest poble explicaven una llegenda que deia:
Aquells que podien convertir-se en un ser de poder i saviesa, podrien anar a la font triangular adjacent al pi i els apareixeria un misteriós ser i els hi concediria un desig, però depenent del desig tindrien que pagar un preu diferent.
Els grans i joves sabien que era mentida i que encara que hi havia una font amb aquestes característiques a un o dos dies de trajecte, la llegenda segurament va ser inventada per un avantpassat tribal, i ara la utilitzaven per donar seguretat als nens petits fent-los creure que mai els passaria res. Això fins que tinguessin la suficient edat per saber la veritat.
Aquest era el cas de Kino, que ja complia 16 anys i estava completament desenvolupat.
Kino tenia una germana petita, s'estimaven i es protegien, ell amb la amb la seva astúcia i ella amb la seva innocència i les seves rialles.
Feia poc havien començat a sentir rumors d'una força havia començat a atacar pels voltants i el poble havia enviat missatgers als veïns perquè s'informessin de la situació.
Va passar uns dies i el missatger va anar al poble tan ràpid com va poder, no portava bones noticies, doncs quan va anar a veure els veïns, el va sorprendre veure molts soldats entren al castell. Van passar els dies i l'avarícia va anar envaint els veïns i ells van començar a envair territoris, cremar boscos, estendre maldat. El recent nomenat rei era un home sense escrúpols, però ningú no gosava destituir-lo ja que ell era el descendent primogènit del antic rei.
L'únic que podien fer era aconsellar-li que no abuses tan del poder, però encara que els súbdits del rei pensaven que no era correcte el que feia el rei, pensaven que en part els beneficiava perquè la seva pàtria es feia més gran.
Aquella nit en Kino no podia dormir, i pel que va veure, la seva germaneta (que dormia al costat) també estava trasbalsada i nerviosa per la noticia que havien rebut. Certament, en Kino tenia por, però per que sa germana estigues tranquil·la li va dir que no patis, que no els hi passaria re. Aleshores, sa germana digué:
-Això vol dir que aniràs a la FONT?? Kino ets el meu heroi...
-Si germaneta, però ara dorm que necessites descansar.
Acte seguit sa germana va obeir a Kino i es va posar a dormir, dipositant les seves esperances en el seu estimat germà.
Aquelles intenses i infinites hores van servir a Kino per pensar sobre el viatge que faria. Encara no havia sortit el sol en Kino es disposa a sortir, nomes amb 3 o 4 fruites i la vestimenta habitual, sense despertar ni avisar als seus pròxims de l'escapada, no volia que li neguessin el viatge, que anés un altre, ell volia ser un autèntic heroi...
Així doncs va passar un dia i en Kino es va posar a dormir allà mateix del bosc que calia travessar per anar a la Font, exposat a molts perills però protegit per la foscor. Tenia molt de fred i estava mig marejat, cosa que no el va permetre dormir el suficient que hagués desitjat.
El sol el despertà, ell no tenia gens de ganes d'aixecar-se però la seva situació no li permetia dormir més, havia d'arribar a la font com més aviat millor. Enseguida que es va aixecar, tan marejat o més que al dia anterior, va caure. Però va tornar a aixecar-se i a seguir el seu camí. En les següents 12 hores va caure moltes vegades, ell ho atribuïa a que aquell dia no havia menjat re, ja que la fruita se l'acabà el dia anterior, cada vegada el mareig i la "gana" el feien dubtar del seu viatge i de si aconseguiria arribar a la font, fins que de cop i volta va començar a sentir aigua i va córrer fins aquell meravellós so.
Quan va arribar a la font va caure per últim cop, ara, però, es va aixecar en una sala immensa de parets blanques. ara ja no tenia gana ni estava marejat. Davant seu hi havia un ser semblant a ell, però molt més vell i amb un bastó a la mà.
-No cal que diguis re, se perquè estàs aquí, vols salvar al teu poble, a la teva família, a la teva germana...
Kino assentí amb el cap.
-El viatge que has fet per arribar aquí a sigut llarg, però no podràs obtenir el que busques sense conseqüències.
-Quines?
-No tens molt temps per a pensar-ho, no et puc dir les conseqüències, però et diré que et perdràs coses per aconseguir salvar als teus.
Kino va pensar que ja seria un altre que es sacrifiques pels demés però en aquell moment va recordar a sa germana dient: ets el meu heroi. Aquelles paraules van fer ressò pel seu cap. Ja sabia que faria.
-Abans de tirar endavant, vull que sàpigues que no hi ha marxa enrere, així doncs, que decideixes?
-Estic segur del que em faig, vull salvar el meu poble.
-Vull que sàpigues que altres han passat per on estàs passant tu, però tu ets diferent, ets el que estava esperant des de fa molt. No volia dir-t'ho abans, però tu.. seràs.. DÉU. Les conseqüències són més que evidents, i el premi també. Així doncs, ara es el teu torn, adéu.
Kino, déu, va pensar per últim cop en la seva germaneta mentre feia servir els seus poders, ara que ja estava tot arreglat i la seva família sana, tot estava en harmonia. Ell estava en calma, Kino restaria tranquil durant l'eternitat.


...La imaginació d'un nen pot arribar fins i tot a salvar pobles...