La venjança de la noia

Una colla d' amics se' n van d' excursió a passar el cap de setmana a la muntanya, diuen que farà bon temps però tot el contrari, fa fred i cau la primera nevada de l' any. Els cinc amics però, han de seguir pujant la muntanya per arribar al refugi on s' instal·laran. Entren de seguida perquè a fora neva molt, sense adonar-se que hi ha algú esperant-los a fora. Es va fent de nit, així que encenen algunes espelmes perquè se n ‘ ha anat la llum, i com que no poden sortir del refugi per la nevada comencen a explicar històries de por:

-Hi havia una vegada una noia que intentava prendre els novios a les altres noies però era tan lletja que ningú volia estar amb ella. Va morir i mai va aconseguir que cap noi l' estimés i ara el seu esperit està per aquí, però porta una màscara per endur-se un noi amb ella a l' infern, i no marxà d' aquí fins que no n' aconsegueixi un.- explica en Raúl.
-Quina noia més ridícula!- diu l' Edu.
-No diguis això, a veure si et raptarà a tu- diu en Raúl per fer-li por.

I de cop uns moviments de sota la taula fan que els amics s' espantin. Tots riuen mig espantats pensant que ho està fent en Raúl, però ell en canvi té un rostre seriós i sorprès, de manera que s' aparta de la taula perquè tots puguin veure que ell no la mou. Llavors paren de riure i de cop la taula s' aixeca i s' apaguen les espelmes, tots criden i intenten sortir del refugi però no poden veure res. Finalment l' Alba encent un encenedor i poden obrir la porta, surten fora ràpidament i baixen per la muntanya nevada. Quan ja són prou lluny del refugi s' aturen per descansar però se n' adonen d' una cosa, falta un noi. Discuteixen si anar-lo a buscar o seguir muntanya avall, fins que uns llums els il·luminen. Són els llums d' una furgoneta molt i molt vella, del qual en surt algú molt tapat, potser un guarda forestal, i els hi fa un gest perquè hi vagin.

-Bona nit joves, que us heu perdut, potser? - diu el forestal.
-No ben bé, però que ens podria portar amb el cotxe? - diu en Carles.
-Però què dius, no podem deixar l' Edu sol pel bosc!- crida la Carlota desesperada.
-Que no trobeu el vostre amic?
-Doncs no, i ens aniria bé que ens portés al poble més proper per demanar ajuda a algú. - diu en Raúl.
-Doncs som- hi - contesta el forestal.

Tots pugen a la furgoneta, apretats perquè és vella i no gaire ample i a més, hi ha una gran motxilla que ocupa bon espai. Van per dintre el bosc fins arribar a una carretera nevada que els porta a una gasolinera, on paren una estona. Per sorpresa de tots, el forestal es treu el passamuntanyes i resulta ser una dona. La gasolinera és tancada de manera que només paren per anar al lavabo i quan tornen la dona els hi ofereix begudes, que és l' únic que té. De fet en té molta de beguda i alcohol a dins d' aquella motxilla però ella no en beu, només els hi ofereix als nois i com que ningú en vol l' Alba decideix guardar la motxilla a la part del darrere.

-Ei, ei, tu! La motxilla la deixes aquí - salta la dona una mica exaltada.
-Però és que així hi cabrem millor- respon l' Alba.
-Ja, però es que si la porto darrere és més fàcil que se'm trenquin les ampolles, ho entens oi reina? - diu la dona ja una mica més calmada.

L' Alba assenteix amb el cap i segueixen el recorregut. Finalment, arriben a un poble on lloguen una habitació d' un hotel i s' acomiaden de la forestal, informen a la policia del que els ha passat i envien una patrulla per anar a buscar el seu amic.

Al cap d' un mes la colla d' amics han penjat cartells per tota la zona i cada dia el busquen fins que un dia, les noies estan a la cafeteria del poble parlant i arriben en Carles i en Raúl:

- Alguna pista?- pregunta la Carlota.

En Raúl deixa caure el diari sobre la taula i les dues noies miren què hi posa. La Carlota llegeix: " S' ha trobat una furgoneta incendiada a una esplanada, prop d' una gasolinera, amb el cadàver d' un noi jove dintre que duia una màscara a la cara." En Carles té els ulls plorosos i està molt espantat i l' Alba esclata a plorar desesperada, tots saben que és el cadàver de l' Edu i que potser la forestal és en realitat la noia de la màscara, l' esperit que ha vingut ha venjar- se i que ha acabat amb la vida del noi.