Cercador
LA TORRE DE L’AIGUA DE SABADELL
Un relat de: Antonio Mora VergésMalgrat que jo no he entès – encara – la fascinació que exerceix aquesta estructura sobre els sabadellencs – la meva vinculació amb la Ciutat començava l’any 1956, i fins ara - , és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat – sinó el que més - , fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu.
La va planejar – seguint els models alemanys - l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí, i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa.
És una de les primeres construccions realitzades a la ciutat amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoïdal que hi dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 metres. Té una capacitat de 293,5 m³.
Es va acabar de construir el 1918, en aquelles dates Sabadell superava escassament els 37.000 habitants, i serà l’obra de tres Alcaldes [ Joan Vidal i Gambús 1 de gener de 1918 a 3 de desembre de 1918], [ Pere Pascual i Salichs 3 de desembre de 1918 a 1 d'abril de 1922], [ Domènec Saló i Salas , 1 d'abril de 1922 a 19 de setembre de 1923]; va entrar en funcionament 4 anys més tard, el 1922. Va deixar de funcionar el 1967. És propietat de l'Ajuntament, que l'ha deixada a l'empresa concessionària d’aigües de Sabadell (des de l'any 1949 amb una concessió de 99 anys)
Des de l'any 2000, compta amb il•luminació nocturna. Considerada bàsicament una ‘atracció’ de la Ciutat, es poden fer visites guiades els dies de festa major (primer cap de setmana de setembre). I quan ho tingueu per convenient gràcies a les magistrals imatges del Tomàs Irigaray Lopez.
La va planejar – seguint els models alemanys - l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí, i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa.
És una de les primeres construccions realitzades a la ciutat amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoïdal que hi dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 metres. Té una capacitat de 293,5 m³.
Es va acabar de construir el 1918, en aquelles dates Sabadell superava escassament els 37.000 habitants, i serà l’obra de tres Alcaldes [ Joan Vidal i Gambús 1 de gener de 1918 a 3 de desembre de 1918], [ Pere Pascual i Salichs 3 de desembre de 1918 a 1 d'abril de 1922], [ Domènec Saló i Salas , 1 d'abril de 1922 a 19 de setembre de 1923]; va entrar en funcionament 4 anys més tard, el 1922. Va deixar de funcionar el 1967. És propietat de l'Ajuntament, que l'ha deixada a l'empresa concessionària d’aigües de Sabadell (des de l'any 1949 amb una concessió de 99 anys)
Des de l'any 2000, compta amb il•luminació nocturna. Considerada bàsicament una ‘atracció’ de la Ciutat, es poden fer visites guiades els dies de festa major (primer cap de setmana de setembre). I quan ho tingueu per convenient gràcies a les magistrals imatges del Tomàs Irigaray Lopez.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.