La suor de l'estiu

Estiu. Al capvespre. Un home i una dona. Dins un vagó de metro. Es miren. Es van posant calents. Es tenen vistos pel barri. Baixen tots dos a Bellvitge. Ella va davant i ell s'atança a ella, afagant-la amb força per un costat de la cintura. Se l'enduu al seu apartament. Ella es deixa enduu. Els mugrons se li posen durs i ell ho nota, perque no porta sostenidors. Ella també nota que va trempat. Tot està com previst. Els nens juguen mig en pilotes en el parc de davant. Tiren petards que encara tenien de Sant Joan. Pugen al pis per les escales, un cinquè tercera. Esbufeguen però no és del cansanci. Ell, que va primer obra la porta i ella si llança a sobre. No hi ha temps a tancar la porta. Són dos cossos com dos trossos de fang humit, estovat, que degota i empastifa el terra.
Boques amb boques, ben xuclant endins, mossegant-se els llavis, primer el de dalt, després el de baix, per tornar el de dalt i així malaltissament, mastegant la carn de l'altre. Tot put: la suor que llisca avall i els cobreix d'oli, la saliva que es va espessint i costa més d'empassar. Ja no són dos salives, dos suors, sinó que se n'ha fet una de sola, una saliva, una suor. Les mans, articulen amb l'ànsia de l'ofegat, buscant un bon lloc on aferrar-se: malucs, pits, la panxa, les cuixes, el coll, les dues orelles o tal vedaga una. Magrejar-se fins fer-se mal, l'endemà tots plens de blaus i envermelliments, pessigades. L'endemà, encara quedarà la febre. I les mans que destrossen la roba de l'altre, res és amable. Busquen els genitals delerosament, amb impaciència salvatge. Tot seguit, la boca s'arrapa a l'orifici, assedegada, com si vulgués beure aigua. Xarrupa, hi fica la llengua ben endins, macera la vagina humitejada amb els dits. Colpeja amb els tous dels dits un clítoris turgent, a punt de l'ebullició. Introduiex un dit al cul, i furga mentre mossega sense fer sang el seu punt incandessent. I mentres, furga. Treu el dit, i el torna a ficar. Li venen al cap aquells sopars de nadal en que s'atipa d'ostres. Aquelles ostres tant llampants, d'olor forta, agafant-les amb la llengua i deixant-les una estona dins la boca, d'un costat a l'altre, per deglutir-les. També s'enrecorda que quan ho fa, es posa calent. Les ostres de nadal i el cony rasurat de la Mari. Li encanta la gastronomia! Llepa el cul, s'embruta la llengua i el gust, però no li desagrada. Les mans, mentrestant magregen amb força els pits, com qui apreta un globus per fer-lo petar.
Agafa saliva amb les mans, i li ruxa uns mugrons en expansió, com dos senyals de trànsit. Els pessiga, i ella crida, però no en fa cas, i continua amb les pessigades i les rebregades. Ella es rumia la seva tortura. Lligar-li els pebrots amb fil de cosir, ben amunt, i destrossar-li la polla a mamades. Tot és massa extrem, i els veïns encara no es queixen.