La son

La son em derrota,
com les teves paraules,
les que no esperava.
Em venç com l’ansietat,
com els ansiolítics,
com l’alcohol.
La son fa malbé els meus mots
com la teva absència
ha fet dels meus poemes frases viscerals i mediocres,
però autèntiques i sentides.
La son m’omple de la buidor
que m’han deixat els somnis
de foscor sense mots,
sense contes.
La son, que em porta a un lloc
on no hi ets, on les derrotes
ho son una mica més.
I aquí, vençut,
m’omplo els ulls de res
per assecar les meves llàgrimes.