La senyora Bonet

L'Emma se sent orgullosa d'ella mateixa. Porta mesos treballant en una novel·la, potser un parell d' anys, fins i tot. Ha arribat el dia d'entregar el seu esforç a la editorial on treballa la Carla, la seva agent.

La Carla fa temps que espera aquest treball i quan l'Emma l'ha trucat s'ha ficat d'allò més contenta. Mai li havia intrigat tant l' obra d'un client i l'Emma li deia que era el millor que havia escrit mai. A part, estàvem a principis de març i amb una mica de sort, podria sortir pels voltants de Sant Jordi.

Ja fa més de cinc anys que treballen juntes. En aquest temps s'ha creat un vincle difícil de trencar, s'han fet realment amigues.

Es van conèixer després de que l'Emma guanyés un reconegut premi literari nacional, i des de llavors cada sis mesos publicava una novel·la amb vendes assegurades. L'Emma Poch és una escriptora reconeguda tant al país com a l'estranger.

El seu primer llibre va ser un èxit editorial i això li ha permès editar altres novel·les que ja tenia escrites i guardades en un calaix, i aprofitar els mesos d'entrega per escriure i investigar altres temes del seu interès. Aquest és el seu truc per poder publicar tan ràpid.

Per això la llarga espera li havia preocupat una mica a la Carla, ja començava a pensar que a l'Emma se li havia tallat l'inspiració després de la mort del seu germà, en un accident automobilístic a la carretera de curves entre Sant Feliu i Tossa de Mar.

L'Emma acostuma a escriure's la contraportada dels seus llibres. Creu que ningú pot fer millor sinopsis d'un llibre que el propi escriptor.

Han quedat per dinar a casa la Carla i ja parlaran de feina tot fent el cafè. El dinar esdevé distès, però l'Emma es mort de ganes d'ensenyar la seva novel·la a la seva amiga, no para de parlar-ne. En canvi, la Carla esquiva el tema ja que no es vol intoxicar. Sap que l'Emma escriu molt bé, però sempre li ha agradat ser objectiva.

Després d'un deliciós i vegetarià àpat, s' instal·len a la sala d'estar. La Carla serveix el cafè descafeïnat de sobre amb sacarina i just després l'Emma li passa el resum del seu llibre.

"Cristòfol Bonet, un modest metge de poble, s'ha casat amb l' Estel, filla d'un agricultor acomodat, educada com una senyoreta en un convent. La vida senzilla que duu el matrimoni deixa absolutament insatisfeta a l'Estel, que ni tan sols amb el naixement de la seva filla pot omplir el buit que experimenta...".

La Carla no s'ho pot creure, es pensa que és una broma de l'Emma. Li ha donat el mateix argument de Madame Bovary però amb el nom dels personatges canviats.

Es mira a l'Emma i la veu expectant, com si estigués esperant una resposta. Decideix continuar llegint a veure si més endavant canvia alguna cosa.

"En Lluís, un passant de notari que arriba al poble, li desperta un cert interès, però finalment, l'Estel es resisteix a lliurar-se a aquell home.
Quan coneix en Roger, creu haver trobat l'amor amb què tant ha somniat i pretén fugir amb ell..." , i continua amb Madame Bovary.

- És broma, no?. Va, ara done'm l'argument de veritat que aquesta tarda tinc molta feina. Què mires amb aquesta cara? Vinga, l'obra.

- Què vols dir? No t'agrada? Doncs jo crec sincerament que és el millor que he escrit mai. M'he passat gairebé dos anys per escriure aquesta història d'una dona increïble, avançada a la seva època que viu com un home amb amants amunt i avall i un marit que viu als núvols. I si a tu no et sembla bé, ho sento Carla però em buscaré un altre agent a partir d'ara.

- Si, es clar, això ho has escrit tu i abans de tu Gustave Flaubert. M'estàs prenent el pèl no?. Però Emma, si això és idèntic a Madame Bovary.

Un silenci incòmode els rodeja, la Carla no acaba d'entendre el que està passant i l'Emma calla enrabiada, se li veu a la cara que està molesta.

- No pot ser, és una història massa meva. Segur que aquest Flaubert me l'ha copiat a mi. Et dic que no pot ser que hi hagi una altra novel·la com la meva, si és casi perfecta.

"Però Roger s'espanta davant la decisió de l'Estel i l'abandona. Ella experimenta un dolor molt profund, al que el segueix un rampell de misticisme religiós - que l' expressa en termes similars als de Teresa de Jesús al seu "Libro de la Vida"- . Després d'aquesta davallada, es retroba de nou amb en Lluís i es llença als seus braços sense dubtar-ho...". La Carla comença a llegir en veu alta.

- Vols que continuï?. Mira Emma, l'Estel és l'Emma, en Roger és en Rodolf, en Lluís és en Lleó i el metge es diu Charles Bovary i no Cristòfol Bonet. No em diguis que en tot aquest temps només t'has dedicat a plagiar una de les obres mestres de la literatura universal. És un broma?, repeteixo.

L'Emma no es creu el que li està dient la seva agent. Com la creia capaç de fer una cosa així, pensa. Està segura que aquella obra és seva i que si en Flaubert l'havia publicat abans que ella era perquè li hauria robat l'arxiu.

La Carla ja n'està una mica tipa del comportament de l'Emma, s'apropa cap una lleixa i extreu un tom, es tracta de Madame Bovary.

- Mira, té. No sé pas que et passa. Aquest llibre sempre havia estat un dels teus preferits, i a més, en Flaubert no et pot haver plagiat perquè va morir al segle XIX. Però Emma, si me'l vas regalar tu aquest llibre, farà cosa d'uns tres anys!.

L'Emma està perplexa, fulleja el llibre d'en Flaubert i és exactament igual que el seu. L'estructura, el nombre de capítols, tot. Tot exactament igual. I encara, en aquest moment, que sosté el llibre a les mans, els dubtes de que el seu escrit no és inèdit li ronden pel cap. Però, la Carla tenia raó i el pitjor de tot era que ella s'havia passat dos anys tancada escrivint cada paraula d'una novel·la ja escrita.

- Però t'asseguro que m'he passat aquest dos anys tancada escrivint, escrivint... La senyora Bonet.

Tot d'una l'Emma emblanqueix sembla que se n'adona que la novel·la no és seva, que la memòria li ha fet una mala passada.

- Déu meu! La millor novel·la que he escrit i ja existia. Què serà el pròxim que escrigui, "La Celestina"?. Què fort!. Són dos anys en captiveri que se n'han anat a fer punyetes. Cada paraula, cada coma sorgia del meu cap, t'ho asseguro. Necessito ajuda, això no és normal.

L'Emma comença a riure i a plorar a la vegada. La Carla se la mira de lluny, com espantada. Finalment se li acosta i l'abraça. Ara si que es creu que l'Emma ha estat dos anys treballant durament. Les dues es queden pensatives, agafades de la mà.

- Tinc un amic psicòleg que et pot ajudar. És especialista en alteracions de la memòria. Fa uns anys va tractar al meu pare d'amnèsia temporal. Potser ens podrà dir què t'ha passat.

Agafa l'agenda i li dona el número a l'Emma que ja està més serena, però que no entén res de res. Encara es mira el llibre de Madame Bovary amb recel.

L'Emma li demana a la Carla que no en parli amb ningú i que si no li fa res acompanyar-la al psicòleg. En realitat li fa por el diagnòstic, encara no assimila el que li ha passat. No ho entén, no ho pot entendre.

El dilluns tenen la cita amb el psicòleg. Han decidit que portarien un exemplar de "Madame Bovary" i l'esborrany de "La senyora Bonet", per poder-li explicar millor al metge el que li havia passat a l'Emma.

El psicòleg es diu Pau Jordi, Jordi de cognom. La Carla i l'Emma es tranquil·litzen al veure la serenitat d'en Pau. No fa cap gest de sorpresa.

- Emma, has tingut una al·lucinació de la memòria, segurament provocada per un trauma just abans de començar a escriure. Hi ha un cas molt famós d'un home que recorda a la perfecció haver-li dictat a Julio Cortázar la novel·la "Rayuela", fins i tot el va portar als jutjats. Clar, va perdre. L'home assegurava que en Cortázar li havia robat els manuscrits. El teu és un cas similar, però tu no t'has quedat en l'al·lucinació, te n'has adonat perquè venia provocada per un trauma. Encara que durant dos anys, la teva memòria repeteix en el teu cap una novel·la sencera, si te n'has adonat això queda aquí. Si vols, podríem quedar un altre dia per parlar del trauma que t'ho ha provocat.

En Pau és molt amable, no li cobra la visita a canvi de que el pròxim llibre li dediqui en ell exclusivament. L'Emma ho compleix.

"Al·lucinacions de la memòria" es publica al desembre, i és un gran èxit editorial, com sempre. Es tracta d'un escriptor que es passa la vida rescrivint grans novel·les de literatura universal i lluitant amb les editorials que el prenen per boig.