La selva dels pataters

"LA SELVA DELS PATATERS"


Una illa de l'Eixample. Delimitada en la seva totalitat per carrers i edificis descomunals de color gris contaminat. Al bell mig de la illa, sorprèn un oasi de verdor. Què deu ser? Sembla un bosc d'arbres… sí, en efecte ho és, però… quins arbres! Hi ha pataters, pastanaguers, remolatxers… de cinc, deu, vint metres d'alçada! Entre ells hi ha grans capçades d'arrels de cirerers, pomers, palmeres, pins… En aquest paradís botànic tot va contra natura. El que hauria de créixer cap avall creix cap a dalt i a l'inrevés.
Al mig de la selva una ombra es belluga. Què o qui és? És una dona d'uns trenta-cinc anys, de complexió atlètica. Vesteix amb roba estripada i porta els peus descalços. Què fa aquella dona allà? Potser un dia va decidir trencar amb el món hipòcrita en el que vivia i va decidir refugiar-se en aquella selva de llibertat; o potser no, només ella ho sap. Arrenca de la terra un manat de fulles i cireres per a les postres. De sobte, un gran terrabastall l'espanta. La dona corre desconcertada cap al soroll. Quan hi arriba veu a molts homes, alguns encorbatats, d'altres amb roba de feina. Al terra hi ha abatut el patater més vell i alt de la selva. Al seu costat, hi ha una persona amb una moto-serra, l'arma del crim.
- Què diantre fan vostès aquí? -crida la dona enfadada.
L'home més ben vestit de tots la mira i se li adreça rialler:
- Collons! Si tenim aquí a la Tarzana! -la resta de persones també riuen, l'home continua parlant- Que què fem aquí? Doncs tallar totes aquestes males herbes per construir-hi pisos d'alt estànding.
- Però no poden fer això -replica la dona consternada- Aquest és un paratge únic!
- Únic? -l'home mira incrèdul al seu voltant i riu- La gent si vol veure arbres ja té el Parc Natural del Montseny -fa una senyal amb la mà als seus treballadors- Agafeu a aquesta hippie ecologista i endueu-vos-la ara mateix d'aquí, abans que es comenci a emmanillar als arbres. Ah, i doneu-li una mica de marihuana perquè es faci uns porrets, a veure si així és tranquil·litza.
La dona intenta oposar-se movent-se amb rauxa però diversos homes la immobilitzen i se l'enduen a tota pressa.
- Té collons la cosa - li comenta l'home a un company- Això és un paratge únic? Si només hi ha que verd i marró -es queda mirant per un moment el patater caigut- Saps Llorenç… mira que m'agraden les patates, però fins el dia d'avui no sabia que es collien dels arbres.