LA SEGURETAT ÉS EL PRIMER

La Sophie i l’Allan, inseparables des de feia uns mesos, visitaven el parc d’atraccions amb la resta de companys de classe. Dia de sol i il•lusió. Els nens pugen a una atracció i a una altra. Queda una de les millors: la dels cotxes que fins i tot poden volar.
Corren agafats de la mà per ocupar un dels cotxes i quan hi arriben, només en queda un. La Sophie fa un salt i ja és al volant. L’Allan, una mica més lent, ocupa el lloc del copilot. No està gaire content, ell volia conduir el cotxe.
–Fes anar el teu volant, Allan, que tu també en tens un –li diu la Sophie en veure la cara d’emprenyat del seu company.
–Tothom sap, Sophie, que el volant és a l’esquerra, aquest és de joguina –replica arrufant les celles.
L’atracció es posa en marxa i la Sophie condueix. Mira endavant i l’Allan, se la mira de reüll.
–Deixa’m el volant –insisteix l’Allan.
–Que no veus que el volant va amb els pedals que tinc a sota –s’enfada la Sophie. Després, però hi afegeix –la propera vegada t’asseus tu a l’esquerra.
–No hi haurà propera vegada, aquesta és la darrera que pugem a una atracció, ho ha dit la mestra –li crida l’Allan, i tot seguit s’agafa al volant de la Sophie.
La nena es posa a plorar i l’Allan, que se l’estima amb els set anys que té, es penedeix d’haver-li cridat i li passa la mà per l’espatlla en to conciliador.
La Sophie, deixa de plorar, es gira cap a ell, somriu, se li repenja del coll amb les dues mans i li fa un petó a la galta.
–Què fas, burra –li diu l’Allan–, les mans al volant que ens estavellem!