La seda fosca

El matemàtic H. R. es passeja amunt i avall la cambra amb un gest quasi imperceptible de desolació. "Un dia em creixeran set ulls als palmells de les mans". Es mossega el llavi inferior cada tres segons, i s'atansa a una finestra desportellada que li recorda un pou sens fi d'estreles punxegudes. "A les ales de les aloses, hi crec reconéixer la veu laberíntica d'un nadó, jo mateix". Es mira a l'espill del quart de bany, i s'hi veu líquid i després bromós, envoltat per teoremes, profecies i constel·lacions. Se sent marcir la punta dels dits. "El suïcidi és seda i llefiscós alhora".

L'hotel Adlon és un punt de parada habitual per a nigromàntics, prostitutes i trompetistes desbordats pel mercuri. Al vestíbul, exactament a les tres de la matinada del 2 de juny del 1980, H. R. s'hi suïcida amb un tret al cor. Tot seguit, el conserge, un homenot grotesc plagiat aleatòriament d'algun antic serial pulp, es queixa de l'estat lamentable en què ha quedat la recepció; el director, que també se'n fa creus, calcula les despeses per la compra d'una catifa nova i reflexiona sobre la publicitat negativa que l'incident, de ben segur, comportarà a la cadena. Mentrestant, H. R. agonitza al vestíbul de l'hotel Adlon durant nou minuts.

Temps i espai s'atemoreixen recíprocament quan un conte no és un conte...