La relegació, l'exili interior

Ara que estem intentant recuperar la "memòria històrica ", i sense deixar de facilitar al màxim el retorn dels qui foren obligats a marxar de Catalunya, és del tot urgent reconèixer l'alt grau de patiment, a que foren sotmesos els catalans que en qualitat de vençuts varen continuar vivint a Catalunya.

Relegar, té com un dels seus significats; reduir a un estat d'inferioritat, de supeditació o de cessació de drets, aquesta va ser la condemna perpetua dels qui es varen quedar al seu país, extensible també als seus fills i descendents. Encara avui, la condició de català, rep la qualificació de circumstancia agreujant, en qualsevol acció que duent a terme.


Recordo els policies amb els seus vestits i abrics grisos, que pujaven als transports públics sense pagar el bitllet, sovint per la porta de sortida; ells sabien que aquesta mena d'accions els allunyava del poble, fins dels seus propis, dels que expulsats per la fam, venien a Catalunya amb l'esperança d'un esdevenidor millor , i en la ignorància en la seva major part , que el Régimen els faria servir com una eina de dissolució de la nostra identitat cultural. Val a dir que dissortadament en això el Régimen la va encertar de ple.

Recordo, tot i que encara ho sento dir, hableme en español, que no entiendo el catalan ! ; vaig tenir ocasió de presenciar una conversa entre dues persones de parla castellana, una d'elles mestre o millor Maestro Nacional, en la que ambdós insistien en la nostra tossuderia inexplicable d'enraonar en aquest dialecte català. Explicava con una heroïcitat el Maestro Nacional que quan va arribar a la seva població de destí a Catalunya, anava en sortir de la feina a la Caserna de la Guardia Civil, segons ell per poder-se explanar en la seva llengua espanyola. Aleshores i ara la tasca d'aquell Maestro Nacional q.e.p.d , ha servit perfectament la finalitat per la que el Régimen ens portava gent com ell : aconseguir la dissolució definitiva i irrevocable de la nostra cultura.

Recordo quan en presentava com a Regidor per al meu Ajuntament, que en exposar com a mèrit del nostre candidat el fer de ser natural de la població, d'haver nascut i viscut sempre aquí, el cap de llista d'un altra formació, responia que todos somos iguales, y que eso de haber nacido aqui, era una estupidez; feu un tomb per les poblacions que han tingut com a cap de llista persones no nascudes allí ; no trobareu cap senyal d'identitat particular, probablement no gaires indicis de la història recent, i amb una mica de sort, la constatació d'una tasca eficaç pel que fa a anihilar qualsevol vestigi de catalanitat.

"Visca la terra i mori el mal govern" , aquest és el crit que des de darreries del segle XVI, Catalunya envia una vegada i altra a la resta d'Espanya. Fins al dia d'avui, i sense gaire distinció al color del govern d'espanya, la resposta continua essent la mateixa : Els catalans pel sol fet de néixer i existir estan condemnats a la relegació.
No veig senyals de millora, potser interpretar totes les malifetes que al llarg de 2.007 hem patit, com una provocació quina resposta airada justificaria el nostre genocidi, sigui com a poc incerta; està clar que tots els catalans esperàvem més coses d'Europa, en tot cas semblava clar que més Europa, havia de ser lògicament menys Espanya.

Els Reis no ens portaran - aquest any tampoc - la llibertat.

© Antonio Mora Vergés