Cercador
LA RECTORIA DE SANTA MARIA DE CORNELLÀ. LLOBREGAT JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésFèiem, sota un fred quasi polar, un tomb per Cornellà, a la comarca del Llobregat jussà, l’Antoni Ibáñez Olivares, i l’Antonio Mora Vergés, no em sobtava comprovar que no disposa la Ciutat d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Retratava la façana de l’edifici de la Rectoria – avui de propietat municipal – del que ens diu la descripció tècnica; edifici de planta, pis i golfes. Fet amb carreus de pedra ben aparellats, la seva estructura recorda els palauets de tres pisos que apareixen a partir del Renaixement, però amb unes senzilles formes força populars. La mobilitat de la disposició dels carreus que fan de muntants a les finestres és d’un estil clarament barroc, que es correspon a l'època de construcció de l'edifici (segle XVIII). La restauració i remodelació moderna de l'edifici el ressalta, però l'arrebossat de l'exterior falsifica la seva aparença original. A l'interior, les modificacions són més reeixides, amb estructures funcionals metàl•liques que no trenquen l'harmonia de l'estil original.
La construcció apareix documentada com a masia des del primer terç del segle XVI, era senyoria directa de la Pia Almoina, depenent de la catedral de Barcelona.
Acull actualment l’Arxiu Històric.
Retratava la façana de l’edifici de la Rectoria – avui de propietat municipal – del que ens diu la descripció tècnica; edifici de planta, pis i golfes. Fet amb carreus de pedra ben aparellats, la seva estructura recorda els palauets de tres pisos que apareixen a partir del Renaixement, però amb unes senzilles formes força populars. La mobilitat de la disposició dels carreus que fan de muntants a les finestres és d’un estil clarament barroc, que es correspon a l'època de construcció de l'edifici (segle XVIII). La restauració i remodelació moderna de l'edifici el ressalta, però l'arrebossat de l'exterior falsifica la seva aparença original. A l'interior, les modificacions són més reeixides, amb estructures funcionals metàl•liques que no trenquen l'harmonia de l'estil original.
La construcció apareix documentada com a masia des del primer terç del segle XVI, era senyoria directa de la Pia Almoina, depenent de la catedral de Barcelona.
Acull actualment l’Arxiu Històric.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.