La por

Ulls que et miren
i no et veuen.
Orelles que escolten,
finestres amb barrots
invisibles
i enemics,
enemics entre els teus amics.
Lladres,
lladres que entren
a casa teva,
per portes obertes a televisors.
Rumors,
idees úniques
a planes de mil diaris.
Ramats pasturant,
i escorxadors de ciment i vidre.
Gossos mossegant-te
i defensant-te a la vegada.
Perpetuats caballers apocalíptics,
milions de falsos profetes
són la veu de la por.
La por és viva
i s'alimenta de més por.
I creix la por sentint més por,
mata
i fa témer la llibertat.
La fa témer tant
que fa por pronunciar el seu nom,
i els homes, i els pobles
es rendeixen a la por.
Qui la fa sentir amo
Qui la tem serf.