LA PLAÇA GRAN I L'ESGLÉSIA DE SANT JAUME. CALAF.

Anàvem a Calaf, topònim clarament àrab, quin significat però no és pacífic ; uns defensen com en el cas de Calatauyd, que faci referència al Castell i al seu posseïdor; altres veuen el seu origen en l'àrab vulgar Khalàf , nom propi de persona. El gentilici: calafí -ina

Visitàvem l'església parroquial, que tanca per un dels extrems la plaça Gran, i ocupa el mateix lloc on l'any 1356 s'erigí de la capella de sant Miquel, que amb els anys anà adquirint les funcions de parroquial en detriment de l'església del castell.

Coincidint amb una època de creixement de la vila deguda a la producció de blat, que es pagava car i era un producte d'exportació, l'any 1603 s'iniciaren les obres de construcció de l'actual temple , que s'obrí al culte l'any 1636, malgrat que les obres continuaren fins el 1720.

Es tracta d'un edifici renaixentista de tradició gòtica, amb certes semblances amb la parroquial de santa Maria d'Igualada, cobert amb volta de creueria, compost per una gran nau i capelles laterals obertes entre els contraforts. El portal, neogòtic, s'afegí el 1899.

A partir de mitjan segle XIV, la vila va anar traslladant la seva activitat des del castell fins a la zona que envolta aquesta plaça, presidida per l'església parroquial de Sant Jaume. La plaça, en desnivell i de planta irregular, és envoltada per edificis construïts sobre porxos, uns d'arc de mig punt i d'altres d'arc rebaixat. Destaquen les cases de cal Martorell, edifici del segle XVIII reformat al segle XIX i la casa Felip, ubicada al número 2, entre l'Ajuntament i l'església parroquial, de factura típicament barroca, construïda el segle XVIII i restaurada. De planta baixa i dos pisos, com la majoria d'immobles situats en aquest espai tan típic de Calaf i aixecada sobre el porxo ocupant dos arcs de mig punt, destaca per la seva façana amb tres finestres al pis superior i dues finestres i balcó central al pis inferior, rematat per un trencaaigües en forma de petxina.

A la plaça Gran tradicionalment se celebrava el Mercat de Calaf, datat ja des de l'any 1226, de gran importància per l'activitat que s'hi porta a terme i l'enorme quantitat de gent que s'hi aplega. En època moderna se celebrava el dimarts, el dijous i el mercat més gran, el dissabte. La ploma d'Apel·les Mestres divulgà la importància del Mercat de Calaf amb la seva llegenda, que conta que un dia de mercat en ple hivern, l'intens fred de la zona, que provoca les típiques gebrades feu que es quedessin glaçades les paraules de tota la munió de venedors i compradors que eren a la plaça, i que quan el sol feu acte de presència començà a desglaçar totes aquelles converses fent que es barregessin i la gent no s'entengués. Aquesta llegenda ha donat lloc a l'expressió "sembla el Mercat de Calaf", utilitzada quan en una conversa entre diferents persones totes parlen alhora sense escoltar-se. Des de mitjan segle XX el mercat se celebra entre el raval de Sant Jaume i la plaça dels Arbres. Avui en dia, tota la comarca es retroba cada dissabte al matí per celebrar mercat i els carrers de la població s'omplen de vilatans que transiten amunt i avall, convertint Calaf en un veritable centre econòmic i social.

El diumenge 28 de febrer el vent bufava fort per les terres altes de l'Anoia, al límit ja de la Segarra Infinita; alguns somniàvem aires de llibertat; el temps ens ho dirà.

© Antonio Mora Vergés