La plaça d'aparcament

El país passava per una més que delicada situació econòmica; ho teníem tot en contra ; els "castellans" - nosaltres sempre designàvem amb aquest mot als nascuts fora de Catalunya; andalusos, murcians, extremenys, gallecs, .... es malfiàvem del "seu govern" , i nosaltres des de sempre desconfiàvem no tant sols dels polítics professionals, sinó també dels "funcionaris d'espanya" i i fins de la major part dels qui malgrat viure entre nosaltres d'ençà de la guerra Civil, s'obstinaven en el " seu dret a parlar en cristià " ; dret que derivava en no poc casos, de l'assassinat a cops de Creu dels catalans que defensaven el seu país, la seva família, la seva llengua, i fins les seves creences cristianes; allò de tots som fills de Déu i germans en Crist !.

L'activitat s'anava aturant, i aquesta situació generava més i més preocupació quan a la rapidessa de la recuperació de la nostra economia; calia mantenir el consum !, en bona mesura evitar l'agreujament estava en les mans de les classes populars i treballadores "!!
Com era d'esperar aquestes reflexions fetes en català i per catalans tenien un clar rebuig per part dels "castellans" acostumats a trobar-se la feina i la taula parada !

M'explicaven que lluny d'enfortir-se la solidaritat entre les classes baixes i mitges, hi havia qui aprofitava per espoliar -amb l'argument de la crisis - als seus mateixos , amics, companys, veíns ,.... ; l'argument ?, el preu de mercat, quin sinó ?

Va ser sonat el cas de la plaça d'aparcament, que més d'un volia quasi regalada, malgrat ser conscient que la seva venda tenia una relació clara, amb l'estat de general corrupció urbi et orbe, que havia esclatat finalment amb les famoses hipoteques subprime. Els propietaris amb l'ajuda de la seves famílies van aconseguir mantenir-ne la titularitat registral en espera d'un canvi - el retorn a la lògica - en les condicions del mercat.

L'Ajuntament havia decidit convertir el carrer en zona peatonal, i únicament els qui tenien una plaça d'aparcament tenien ara dret d'accedir-hi amb vehicle !!!

Com maldaven ara per comprar - al preu que fos - aquella plaça de parquing! .

La saviesa catalana ho recull de forma molt gràfica " de porc i de senyor se'n ha de venir de mena ", finalment cap dels "miserables" tindria el goig de fer-se amb l'ansiada plaça!

Abans de Nadal, concretament el dia 24, per un preu just i raonable, es signava la venda davant notari, i esdevenien nous propietaris una parella d'autèntics catalans; que no son amic lector contra el criteri més general, " tots els qui viuen hi treballen a Catalunya ", sinó clarament NOMÉS, els que viuen i deixen viure !!!!!

Senyor allibera al teu poble d'aquest jou tant pesat, de la Unidad de Destino en lo Universal !!!!

(c) Antonio Mora Vergés