la pau en un dau

Un relat de: llamp!

Recordo la pau en un dau
tot veient la bomba que cau.
De Mesopotàmia al moment
tot és tant eloqüent!

Que no hi ha raó que mani
si no és el pes i la força
del consum i la productivitat,
que emmascara el delicte diari
de matar per viure a costa
de qui consumeix amb veleitat.

Armes fora, cors endintre
Qui financia el desgast humanitari
de guerres manades a patrons
que 'soc jo' no gosen dir-te?

Per canguelis de ser un monstre
que fabrica mort pels dignataris
manant salvar-se els pantalons
que 'soc jo' gosen dir-te.

Guerra de condicions.
Pacte d'involucions.

Uns tenen la sang calenta
i van a drap amb la conhort
de tropes estrangeres
que tot se'ls posa tort.

Mort interessada, desgràcia pel condemnat.
La pau en un dau, la bomba que cau.

Comentaris

  • Els que manen tenen la paella pel mànec.[Ofensiu]
    Rita O'Neal | 30-05-2004 | Valoració: 8

    Aquest poema ens demostra el que passa en la nostra societat: els que manen no ho fan objectivament. Mentre uns es moren de fam, els nostres governants es dediquen a acabar-los de rematar, com si la sort estés tirada.
    Molt bé, llampec.