LA PALLISSA QUE FOU CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ DEL MAS CIRERA AL TERME DE BORRÈDA

Rebia la fotografia d’una esglesiola d'una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants, avui quasi totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d'accés es va obrir a ponent i és allindada. És l'element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l'escut de la família Cirera.




L’edifici iniciava el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del segle XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l'edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions.

La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l'any 905 quan la "villa que dicunt Cereisa" s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels segle XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII a XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Santa Maria de Borredà; a banda d’aquesta la masia que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà.

La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa.