La nit de la il·lusió perduda

Un relat de: Leopoldo
Que la veus aquesta lluna?
Sents les veus que canten trist?
i sisplau, digue'm, ja has vist
que la nit va plorant pluja?

Però ara les clarianes
a tu t'obren claps de cel
i abraçades estelades
per tu i ell, i a mi el gel

Aquests núvols baixen ràpid
Ja se'n van de Llombardia
cap al mar, i deixen càlid
el vostre niu, el vostre dia

Que el veus, el sol aquest?
segur que saps que ja no és nit
però en aquest meu brevol llit
un cant de plor s' agita quiet...



Comentaris

  • Està bastant bé[Ofensiu]
    unicorn_gris | 12-05-2015 | Valoració: 9

    El teu poema té bona musicalitat i és agradable de llegir, però opino que no n'entenc molt el seu contingut.

    Sembla un noi que estigui sol davant la lluna, somniant, imaginant-se coses, assavorint la vida sense preocupacions ni que sigui per un minut, pensant en el seu amor preferit...

    Mira, m'has donat alguna que altra idea per als meus relats, i per això, sense bromes, et pujo la nota de 8 a 9.

    Ja ens parlarem.

    A reveure.

l´Autor

Leopoldo

2 Relats

2 Comentaris

531 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
18 anys, un gos, dos gats*, una pila de llibres escolars mai oberts a la taula i molt, molt de temps per perdre. Enamorat amb bogeria de la llengua catalana,espero poder anar ampliant les meves coneixences en aquest idioma. Si voleu,us ensenyo un xic d'italiá,que també el parlo

*ara en son tres,n'hem agafat un de petit i entremaliat,que si no el vigilo em destrossa la casa