La missa dedicada als germans grans

El diumenge 12 de juny a la ‘Catedral del Vallès, es celebrava un acte litúrgic especialment dedicat als que anomenem carinyosament ‘germans grans’, als seus cuidadors , famílies i persones i/o entitats que en tenen cura.



Com succeeix dissortadament, tots el que assisteixen pertanyent al col•lectiu dels ‘germans grans', però hi ha moltissimes persones d’aquestes característiques, que avui tampoc hi son.

El mossèn en el seu parlament troba en aquesta ocasió la paraula justa, avui, aquí es parla el llenguatge de l’amor, des dels qui exerceixen el ministeri lector, als alumnes de l’Espaiart que faran l’acompanyament musical, o al grup d’Aires Rocieros Castellarencs que aconseguiran amb la seva ‘Salve’ que l’emoció ens humitegi els ulls, o la ballada de la colla infantil de Gitanes; tots junts representen aquell esperit que sembla retornar ara, que veu també l’església un lloc adequat per les manifestacions culturals i lúdiques.

La celebració – veritablement aquesta missa tothom la viu com una festa – acabava amb l’agraïment a tots els que ho han fet possible; familiars, voluntaris, professionals que atenen a les persones grans, a l’administració local – l’Alcalde estava entre els assistents – i d’una manera molt especial als alumnes de l’Espaiart :

Guillem Plana [ clarinet], Quique Homet [piano ] Cristina Homet [ violi ], i totes i cadascuna de les persones que formen Aires Rocieros Castellarencs, i la colla infantil del Ball de Gitanes, que tancava aquest acte, alhora solemne i familiar.

La coincidència amb la 12 caminada dels Amics dels Malats Mentals d’Osona [ AFFMO ], - als qui també trametre aquesta crònica- , no m’ha permès fer el camí que des del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta, arriba fins al Santuari de la Mare de Déu de Puiglagulla; per a ells també el meu record en aquest dia tant ‘especial’.