La meva vida 2

No vull ni puc canviar,no sóc bo i potser tampoc dolent, el que si tinc són fermes conviccions i idees clares del que em cal i no tinc i el que tinc i no em cal,potser sóc desagraït o egoista o potser sóc materialista, serà que em sento sol i desplaçat, fins i tot desarrelat de tot i allunyat del que vull, sento com la vida s´esmuny d´entre els dits, com s´escapa en coses que no m´interessen i que em lliguen, diuen que els petits detalls i gestos són els que ens fan moure cada dia, però quan no t´omplen de que et serveixen? perquè el nostre caràcter fa que siguem tant diferents a la resta, perquè dimonis no podem ser com volem ser, només som una part del que la gent vol que siguem la resta la deixem amagada en l´últim racó amagat del cervell. Arribat a aquest punt quina solució em resta; abandonar-me en un forat? rebel.lar-me contra tot i tots? per on tirar per no fer mal a ningú o potser no mirar prim i arrasar per allà on passi, tampoc és el que vull,però i penso tants cops que potser sigui la solució.
No puc deixar de barrinar,potser tanta solitud m´està ofuscant o tornant neuròtic i la veritable alternativa la tingui davant i no la vegi o la vegi però amb tants neguits com els que tinc i no cregui que em serveixi.
Si tingues una il·lusió per anar subsistint si tingues algú a qui aferrar.me, si tingues alegries, si tingues anhels i esperances, si et tingues a tu tot canviaria,la teva veu m´acompanyaria i podria expressar tot el que sentiria. si pogués gaudir del teu somriure o acariciar-te el cabell, abrigar-te del fred o ajuntar les nostres pells, si fos millor persona potser et fixaries et tot això que sentia.