Cercador
La meva germaneta
Un relat de: Gragus- Compartir:
La meva germaneta. Que en podria dir de la meva germaneta? És com totes les germanes, té els seus encants i els seus defectes. La veritat és que sempre m’està empipant però també fa coses bones per a mi. Per exemple quan m’enfado amb la meva mare ella sempre hi és per ajudar-me, i sempre m’acompanya quan vaig a passejar a la meva gosseta.
Parlant d’això ara m’ha vingut una petita historieta de quan ella tenia uns dos anys i jo sis:
Era el dia de cagar el tió i estàvem tots dos molt nerviosos per l’ocasió i tot anava de perles fins que vam el vam picar per primera vegada. Quan vam acabar de picar-lo volíem anar a la meva habitació a recitar un poema. I va ser llavors, quan estava a dalt de les escales i ella va arribar tot corrent i em va empènyer i vaig caure daltabaix. Aquell dia vaig adonar-me que cuidar-la, com m’havien dit els meus pares, no seria fàcil.
Aquesta va ser la primera animalada que em va fer, i aquí era petita, no us podríeu imaginar les que em fa dia a dia.
En resum, que la meva germaneta és un tant esperitada i juganera, de vegades massa, però en el fons, molt en el fons, me l’estimo.
Parlant d’això ara m’ha vingut una petita historieta de quan ella tenia uns dos anys i jo sis:
Era el dia de cagar el tió i estàvem tots dos molt nerviosos per l’ocasió i tot anava de perles fins que vam el vam picar per primera vegada. Quan vam acabar de picar-lo volíem anar a la meva habitació a recitar un poema. I va ser llavors, quan estava a dalt de les escales i ella va arribar tot corrent i em va empènyer i vaig caure daltabaix. Aquell dia vaig adonar-me que cuidar-la, com m’havien dit els meus pares, no seria fàcil.
Aquesta va ser la primera animalada que em va fer, i aquí era petita, no us podríeu imaginar les que em fa dia a dia.
En resum, que la meva germaneta és un tant esperitada i juganera, de vegades massa, però en el fons, molt en el fons, me l’estimo.