Cercador
La mar em mira
Un relat de: Grogueta- Compartir:
La mar em mira, amb ulls de bou, de pops i de gavines.
La mar em parla, amb sirenes, piuladisses i remor d’onades.
La mar em toca, quan passejo per la vora i em mulla.
La mar m’ensuma, quan nedo i m’envolten els dofins i les orades.
La mar m’escolta, quan navego i hisso les veles i el vent bufa.
I jo la miro, quan sento tristor, malenconia o enyorança.
I jo li parlo, quan no tinc ningú que escolti les meves paraules.
I jo la toco, quan m’endinso en ella i trobo el confort en les seves aigües.
I jo l’ensumo, i la seva olor de sal i sol m’impregna i em revifa.
I jo l’escolto, i moc el timó i viro en rodó i torno a casa
La mar em parla, amb sirenes, piuladisses i remor d’onades.
La mar em toca, quan passejo per la vora i em mulla.
La mar m’ensuma, quan nedo i m’envolten els dofins i les orades.
La mar m’escolta, quan navego i hisso les veles i el vent bufa.
I jo la miro, quan sento tristor, malenconia o enyorança.
I jo li parlo, quan no tinc ningú que escolti les meves paraules.
I jo la toco, quan m’endinso en ella i trobo el confort en les seves aigües.
I jo l’ensumo, i la seva olor de sal i sol m’impregna i em revifa.
I jo l’escolto, i moc el timó i viro en rodó i torno a casa